2.1 La família



Família: Conjunt de persones que tenen consciència de tenir una relació de sang, de contracte vital o de convivència no circumstancial.

Família (DIEC):
Conjunt de persones que viuen en una casa.
Conjunt de persones unides per estret parentiu, especialment el pare, la mare i els fills.
Conjunt de totes les persones passades i presents descendents d’un progenitor comú.
 Parent:
Persona que és de la mateixa família que una altra per consanguinitat o per afinitat.
Font: Diccionari de la llengua catalana (DIEC2)

Familia (RAE):
Grupo de personas emparentadas entre sí que viven juntas.
Conjunto de ascendientes, descendientes, colaterales y afines de un linaje.
Hijos o descendencia.
Parentesco:
Vínculo por consanguinidad, afinidad, adopción, matrimonio u otra relación estable de afectividad análoga a esta.
Font: Diccionario de la lengua espanyola (RAE).

El concepte de família depèn del context cultural del lloc i del moment. La primera definició és la visió d’aquest capítol. Altres definicions més acadèmiques no han aportat la delimitació apropiada. En aquest apartat hi ha opinions sobre la família i sobre els seus membres habituals ara a casa nostra:
2.1.2 Germans
2.1.3 Parelles
2.1.4 Avis, pares jubilats
2.1.5 El jovent

"Cada generació es revolta contra els seus pares i es fa amiga amb els seus avis" 
(Lewis Mumford)

[em va sorprendre] que a les faveles no existeix la família organitzada. La família és una mare, una àvia i els nens.(...) En les seves relacions reprodueixen el que veuen, no tenen en perspectiva una família: entre xicots i xicotes no hi ha afecte, és una relació d’ús.
Adoren a les seves mares: el somni de la majoria és treballar per comprar-li una casa millor; és una societat totalment matriarcal, el contrari de la societat en la qual jo visc, i ja veu, en un mateix país.
Ima Sanchís, entrevista a Fernando Meirelles, “La barbarie está ocurriendo hoy, pero no queremos verla”, La Vanguardia 14-03-2009.

Sí [érem molt feliços]. Els nens aprenien la vida que els ensenyaven els pares i les nenes la que els ensenyaven les mares. Només podies tenir una dona i màxim tres o quatre fills, ja que ens desplaçàvem contínuament.
La nostra medicina [per controlar la natalitat] eren plantes de la selva i amb elles ho resolíem tot.
Ima Sanchís, entrevista a Mario Kapilolo, “Yo he vivido dos vidas (...)”, La Vanguardia 22-05-2009.


Què és la família?
(...) No només és un menjador feliç, sinó que és la garantia d’aquesta felicitat, fins al punt que res del que passa fora és més important del que ens passa entre nosaltres. Som [família] perquè anem junts per la vida, i la complicitat que teixim ens construeix, ens protegeix i ens millora com persones. (...) ¿Què és la família, un estàndard prefabricat, regit per unes normes artificials, o el resultat de quelcom tan subtil com l’amor i la convivència?
(...) ¿Què és doncs la família? Un menjador de casa feliç. L’interior d’aquest menjador depèn de contingències, errors i encerts. És una xarxa de complicitats i sentiments, i com a tal és poderosa. No perquè ho imposi cap dogma juràssic, sinó perquè ho imposa l’amor.
Pilar Rahola, La familia unida jamás..., La Vanguardia 29-12-2009.