2.1 La família



Família: Conjunt de persones que tenen consciència de tenir una relació de sang, de contracte vital o de convivència no circumstancial.

Família (DIEC):
Conjunt de persones que viuen en una casa.
Conjunt de persones unides per estret parentiu, especialment el pare, la mare i els fills.
Conjunt de totes les persones passades i presents descendents d’un progenitor comú.
 Parent:
Persona que és de la mateixa família que una altra per consanguinitat o per afinitat.
Font: Diccionari de la llengua catalana (DIEC2)

Familia (RAE):
Grupo de personas emparentadas entre sí que viven juntas.
Conjunto de ascendientes, descendientes, colaterales y afines de un linaje.
Hijos o descendencia.
Parentesco:
Vínculo por consanguinidad, afinidad, adopción, matrimonio u otra relación estable de afectividad análoga a esta.
Font: Diccionario de la lengua espanyola (RAE).

El concepte de família depèn del context cultural del lloc i del moment. La primera definició és la visió d’aquest capítol. Altres definicions més acadèmiques no han aportat la delimitació apropiada. En aquest apartat hi ha opinions sobre la família i sobre els seus membres habituals ara a casa nostra:
2.1.2 Germans
2.1.3 Parelles
2.1.4 Avis, pares jubilats
2.1.5 El jovent

"Cada generació es revolta contra els seus pares i es fa amiga amb els seus avis" 
(Lewis Mumford)

[em va sorprendre] que a les faveles no existeix la família organitzada. La família és una mare, una àvia i els nens.(...) En les seves relacions reprodueixen el que veuen, no tenen en perspectiva una família: entre xicots i xicotes no hi ha afecte, és una relació d’ús.
Adoren a les seves mares: el somni de la majoria és treballar per comprar-li una casa millor; és una societat totalment matriarcal, el contrari de la societat en la qual jo visc, i ja veu, en un mateix país.
Ima Sanchís, entrevista a Fernando Meirelles, “La barbarie está ocurriendo hoy, pero no queremos verla”, La Vanguardia 14-03-2009.

Sí [érem molt feliços]. Els nens aprenien la vida que els ensenyaven els pares i les nenes la que els ensenyaven les mares. Només podies tenir una dona i màxim tres o quatre fills, ja que ens desplaçàvem contínuament.
La nostra medicina [per controlar la natalitat] eren plantes de la selva i amb elles ho resolíem tot.
Ima Sanchís, entrevista a Mario Kapilolo, “Yo he vivido dos vidas (...)”, La Vanguardia 22-05-2009.


Què és la família?
(...) No només és un menjador feliç, sinó que és la garantia d’aquesta felicitat, fins al punt que res del que passa fora és més important del que ens passa entre nosaltres. Som [família] perquè anem junts per la vida, i la complicitat que teixim ens construeix, ens protegeix i ens millora com persones. (...) ¿Què és la família, un estàndard prefabricat, regit per unes normes artificials, o el resultat de quelcom tan subtil com l’amor i la convivència?
(...) ¿Què és doncs la família? Un menjador de casa feliç. L’interior d’aquest menjador depèn de contingències, errors i encerts. És una xarxa de complicitats i sentiments, i com a tal és poderosa. No perquè ho imposi cap dogma juràssic, sinó perquè ho imposa l’amor.
Pilar Rahola, La familia unida jamás..., La Vanguardia 29-12-2009.

Spain is different un cop més


El Procés, i sobretot el referèndum, ha col·locat les escoles catalanes en el punt de mira. Els vuit professors de la Seu d'Urgell investigats per un suposat delicte d'odi en són el principal exemple. I mentre la pressió a les aules catalanes augmenta, a l'altra banda de l'Atlàntic s'està vivint una situació ben diferent: milers d'estudiants nord-americans debaten sobre la independència de Catalunya.
"¿Espanya hauria de concedir la independència a Catalunya", és la pregunta que durant tot el mes de gener debatran els alumnes d'instituts nord-americans que participen en el famós concurs de debat organitzat per la National Speech & Debate Association. Una pregunta triada amb els vots del 57% de les escoles participants i el 64% dels estudiants. "Hem passat de l'estadi en què el jovent nord-americà no tenia ni idea del que passa a Catalunya, a ala fase en què, com a mínim, saben que hi ha un conflicte".
Als participants -d'entre 13 i 18 anys- els resulta més fàcil defensar el no a la independència. La història de Catalunya és complicada i els costa entendre exactament què està passant. Els costa trobar arguments a favor. La majoria d'equips a favor no aporten gaires fets.
Marc Toro, La independència, a debat als instituts nord-americans, Ara 8-01-2018.

La UE i la Unió Africana


La unió Europea i la Unió Africana es van comprometre a "evacuar" 3.800 immigrants subsaharians que estan atrapats com a esclaus a Líbia. Són els esclaus que hi ha en un camp libi, però n'hi ha més. L'acord preveu un pla per lluitar contra les màfies que trafiquen amb aquestes persones i que estan fins i tot subhastant-les com a esclaves a Líbia.
El president del Consell Europeu va reclamar a l'ONU que imposi sancions als traficants de persones. Segons el govern libi es calcula que hi podria haver entre 400.000 i 700.000 immigrants africans de pas cap a Europa.
La Unió Europea i la Unió Africana repatriaran els esclaus de Líbia, Ara 1-12-2017.

2.1.5 El jovent


El jovent fa el que han malmès els grans
Estem en un altre dels #FridaysForFuture, que a Berlín se celebren des de gener, però aquesta vegada la cita és global, i això confereix més empenta als joves i adolescents.
El científic a la tarima continua el seu parlament. Per aquesta campanya, la joventut alemanya té el suport explícit de 1.200 científic alemanys, austríacs i suïssos, signants de la carta #ScientistsForFuture. "No hi ha un planeta B" era el lema més repetit ahir a les pancartes dels joves enfadats. Però hi havia més lemes amb tirada, com: "Per què aprendre per al futur, si vosaltres el destruïu";"Canvieu el sistema, no el clima";"No podem veure el nostre futur"; o "Destruir el medi ambient és de ximples".
Van desfilar ahir per aquesta causa milers de noies i nois a Munic, Stuttgart, Hamburg, Colònia, Dresden, Düsseldorf... i així fins a 150 ciutats. A Berlín, n'esperaven 5.000, però la policia va estimar que van ser entre 15.000 i 20.000. Molts pupitres buits.
Maria-Paz López, 'Klima-Demo', La Vanguardia 16-03-2019.

    


Alguna cosa va passar aquest estiu a Bèlgica. Una petita llavor va germinar amb força i sis mesos després està revolucionant el país.
L'últim estiu va ser una època d'inundacions i incendis al món, a tot arreu es multiplicaven les males notícies relacionades amb els elements naturals. També a Bèlgica va ser un estiu excepcional, amb temperatures per sobre la mitjana i amb rècord e poques precipitacions.
aquesta sequera d'aigua i d'iniciatives va fer brotar la contestació. Ben adobada pels alarmants informes dels experts de les Nacions Unides i l'absència dels polítics, una protesta es comença a formar. La primera llavor és minúscula, un miler de manifestants el 8 de setembre davant els Parlament Europeu en la primera acció "Rise for Climate Belgium". Un dels organitzadors, el cantant Geth Gaëtano, va dir: "Les sequeres i els incendis d'aquest estiu mostren que les catàstrofes climàtiques anunciades durant anys pels científics s'estan amplificant, i això ´s només el principi".
El 2 de desembre marca un punt i a part en aquesta contestació social liderada pels més joves. Són 70.000 els que aquell dia surten al carrer. És un gran salt endavant i el que és més important: el moviment no cessa. S'organitzen els dijous pel clima, amb els escolars saltant-se les classes aquest dia de la setmana per sortir al carrer incansables. Darrera hi ha dues Gretes  flamenques, Anuna De Weber, de 17 anys, i Kyra Gantoi, de 19 anys, són les que lideren el moviment agafant l'exemple de Greta Thunberg, la nena sueca que declarava al diari belga 'Le Soir' que "els joves no som els que salvarem el món, són els adults els que han d'actuar".
Ahir van ser 30.000 els que van desfilar pels carrers de Brussel·les i 15.000 més en altres ciutats belgues. Al desembre la ministra flamenca de Medi Ambient va haver de dimitir després d'apuntar possibles "complots" darrere de les manifestacions.
Jaume Masdeu, Què va passar a l'estiu?, 16-03-2019.