La biologia i el caràcter social dels humans ens condueix a mantenir relacions importants amb els altres éssers humans a través d'un conjunt de mecanismes i pautes culturals que hem anat creant.
Aquest capítol tracte en primer lloc de la família. Després de la societat i de les creacions d'aquesta que ens ajuden a situar-nos en el món i en la mateixa societat.
Individu i societat
El
naixement de l'individu és una creació occidental: Europa, gresol de l'albir,
ha enriquit el patrimoni cultural del món amb la invenció de els llibertats
personals. En l'organització tribal primitiva, l'individu no existia, només el
grup; en les monolítiques teocràcies d'Orient, l'individu no comptava, i encara
continua sense prevaler a la Xina, el Japó o l'Índia. És a Europa, i durant el
Renaixement, on neix l'individu. A Grècia es va inventar la democràcia, però no
l'individu.
Albir
és la facultat d'obrar amb reflexió i elecció. La reflexió neix a Grècia, però
l'elecció és fruit del Renaixement.
La
història de la literatura europea -sobretot del teatre- dels últims quatre segles és l'expressió de la
lluita entre albir i determinisme; els grans mites d'Europa: Don Quixot, Don
Joan, Segismundo, Hamlet, Faust, són arquetips de l'individu en la lluita
contra tot: la realitat, la religió, el clan, la ciència; en tots ells
s'exemplifiquen els problemes que apareixen quan s'autoafirma l'individu.
Aquesta
tensió entre determinisme i albir, individu i societat, és la irresolta
problemàtica fonamental d'Occident, el cost de la seva genial inversió,
l'individuaalisme. Lliure de l'àncora referencial de clan o tribu, l'individu
gaudeix d'una gamma de possibilitats personals mai coneguda.
La
confusió i el desconcert són la perplexitat de l'individu davant la llibertat
d'exercir el seu albir. El determinisme és més senzill; normes clares,
taxatives encarrilen la passió d'obeir. La iniciativa individual, en canvi, és
més compromesa; d'aquí la difícil tessitura política de les societats
occidentals, que busquen des de la Revolució Francesa estructures col·lectives
compatibles amb el lliure albir individual. Abans de d'ocupar-se del superhome
convé replantejar i resoldre els problemes polítics que comporta el nivell de
l'home, tal com el va plantejar la irrealitat promesa del Renaixement.
Luis Racionero, Individu i societat, La
Vanguardia 30-12-2016.
L'índex del capítol és:
2.1 La família
2.2 La societat
