“No sabem que és el que permet a algunes parelles construir relacions d’enamorament duradores”, reconeix l’investigador Art Aron, “Però hem identificat diversos factors que influeixen en la qualitat d’una relació”:
Ø Tenir bones aptituds de comunicació, el que permet resoldre conflictes familiars sense crear tensió addicional.
Ø Fer amb la parella de manera habitual activitats noves que suposin un repte.
Ø Celebrar junts els èxits de l’altra persona.
Ø No estar sotmesos a grans causes d’estrès alienes a la relació com la malaltia d’un familiar, la pobresa o conflictes professionals.
Ø Que cap del dos membres de la parella pateixi ansietat o depressió.
Josep Corbella, Amor para toda la vida, La Vanguardia 14-01-2009.
El factor més important per a que una relació funcioni és que la parella comparteixi uns valors i un projecte vital, i que ambdós es diverteixin i es sentin recolzats.
De l’enamorament a l’afinitat
En l’enamorament, els contraris s’atreuen, però aquesta atracció dura poc i només es transforma en el fonament d’una parella estable si evoluciona cap a la complicitat, l’afinitat i, al final, el respecte que la mantindrà unida durant anys. I per aconseguir això és més necessària l’absència de disgust que el mateix gust. (...)
Tots construïm la nostra convivència en parella a força de fracassos racionalitzats. Perquè una relació duri, cal racionalitzar l’amor sense deixar-se’n dur com si fos una cançó de l’estiu cursi. (...)
Però no esperi arribar a la parella de la seva vida gràcies a l’arravatament d’una nit. Són coses diferents, encara que persisteixi la cultura estúpida d’idealitzar l’amor contrariat que ens mata i ens ressuscita. (...)
Arribem a la maduresa amorosa a partir del fracàs i, durant aquest procés, més que buscar el que vols, intentes evitar el que no vols.(...)
Lluís Amiguet, entrevista a Walter Riso, “Pots ser infidel a la teva parella sense deixar de ser-li lleial”, La Vanguardia 24-05-2011.
