(...) “Amb el desenvolupament de la idea d’enemic, l’altre es va deshumanitzant”.(...)
[S’hauria d’]intentar informar a les joves generacions del que va succeir, sense jutjar o acusar, un esforç de diàleg com es va intentar a Xile o Sudàfrica. Parlar de les ferides i del passat poc gloriós. Entendre perquè varen succeir les coses i veure perquè es vol tenir un nivell de perdó i tolerància, el qual sol ser més important que jutjar la violència, el qual a vegades no ajuda a superar les ferides. (...) El treball de la memòria històrica és acabar amb els estereotips.
J. Barranco, entrevista a Ramin Jahanbegloo, filòsof, “El horizonte ético importa más que el político”, La Vanguardia 7-02-2009
Islamofòbia a
Europa
Un fantasma recorre Europa. I es diu islamofòbia.
Factors i vectors de la vella Europa s’han unit en santa croada simplista per
atiar-la: establishments i mitjans, discursos oficials i tòpics denigrants,
culturalismes supremacistes decimonònics, extremes dretes populistes i alguna
esquerra jacobina escalabrada que tira de fonamentalisme laic.
Molt malauradament, hem fet de l’islam una categoria única,
unívoca i unidireccional, com a unitat negativa inassimilable. Tot és la
mateixa cosa, incapaços de distingir mínimament entre xiïtes i sufís i
wahhabites.
El rerefons que no ens volen fer veure és un altre:
les llargues amistats perilloses amb les teocràcies del Golf, el cinisme
necròfil de la geopolítica i el còctel pervers de permanent intervenció
estrangera, dictadures militars i fonamentalisme jihadista que, com forces
zombis, han tornat a irrompre –amb la deliberada complicitat occidental– al
Pròxim Orient. I ho han fet esclafant el que era, és i serà veritable
alternativa: les derrocades Primaveres Àrabs, amb la fràgil transició tunisiana
i el confederalisme democràtic kurd com a esperança.
Perquè a més, des del 2001, i que se sàpiga, els únics
que han envaït, destruït i arruïnat països hem estat nosaltres: la
Guerra de l’Iraq amb els seus crims i criminals de guerra, incloent-hi Aznar
amb el trio antisistema.
La islamofòbia va camí d'esdevenir el virulent
antisemitisme xenòfob que va recórrer Europa durant segles i es va
materialitzar políticament en persecució i extermini. En la batalla pel futur,
enmig d'una crisi civilitzatòria de cavall, la realitat escup a la cara que ja
no es pot combatre Daeix sense combatre alhora la islamofòbia. O no ens en
sortirem.
David Fernàndez, Inxal·lah, Ara 31-07-2016
