La ultradreta va fer bandera electoral de la reducció de drets per als immigrants i per als peticionaris d’asil en un país de 7’3 milions d’habitants dels quals una cinquena part té origen estranger.
Agencias. Berna, El líder de la derecha xenófoba de Suiza entra en el gobierno, El País 11-12-2003.
Experiència a Sud-àfrica
[la meva vida a Sud-àfrica] em va ensenyar que les diferències sempre són més petites que el que ens uneix. Podia veure com als adults per ser negres se’ls tractava com nens. (...) Vaig sentir vergonya de pertànyer a aquest sistema injust i de que fóssim tants pocs blanc que intentéssim canviar alguna cosa. Me’n vaig adonar de seguida que la solució no consistia en l’ajut social, en la caritat, sinó en impulsar un canvi polític el qual permetés a la immensa majoria d’aquell país votar. (...)
El més impressionant era el grau de perdó dels negres. Malgrat de tot el que havien patit, no cercaven venjança.
Ima Sanchís, “Lo más impresionante era el grado de perdón de los negros”, entrevista a Abdrew Feinstein, La Vanguardia 7-05-2009
Convivència en la diferència
Vaig conèixer en Pape i ens varem fer amics de l’ànima,e m va explicar que tenia dues dones, dos fills i un altre en camí (ara ja són 7). L’amor va venir després. Jo ja havia estat a Senegal (...) l’especial del nostre cas és que les nostres cultures eren radicalment diferents. Vaig decidir centrar-me en el que Pape significava per a mi. Com persona i no com musulmà. Varem anar [a Senegal] al cap d’un any de casar-nos. Em van acollir com una més de la família, però el fet que la teva parella dormi dues nits seguides amb cada una de les seves dones, és dur d’acceptar. [Així funciona], és llei. I elles, malgrat que ho hagin vist en les seves mares i àvies també ho passen malament, però els dura un moment, per a mi el pes era de dies. Em vaig plantejar deixar-ho, però no perquè no ho entengués. [Entenc] que és la seva cultura, on pesa més la família que l’amor de parella. Jo intentava dilucidar si el patiment que em provocava em compensava, però allí era difícil perquè no tenia les meves referències (...). Però sempre hi havia quelcom que em feia tornar al que sentia per ell. Sí [ho vaig parlar amb ell], ell intentava amb tot els mitjans cuidar-me de la manera que en aquell moment sabia. Em deia que estigués tranquil, que a Espanya podríem viure d’una altra manera. Pape va i ve contínuament de Senegal, passa el mateix temps allí que a Madrid.
De moment [aquesta relació compensa], i ha han passat dotze anys.
[Què em va fer acceptar aquesta relació?] Abans de casar-me havia reflexionat, hi vaig entrar amb consciència i això fa les coses molt més fàcils. Jo els vaig conèixer reflexionant sobre aquests temes, sobre com es va enamorar de les seves dues dones. Però sé que per mi sent quelcom diferent, no sé si més o menys, però diferent, i això m’ajuda. A mi aquesta relació m’ha servit per ampliar horitzons.
[Costa d’entendre] ... Però no em perjudica, si no hauria abandonat.
[I si vol una nova muller?] No la vol, però si ho volgués crec que no ho acceptaria. És diferent comprendre una situació donada a que sorgeixi un nou amor, en aquest cas no podria continuar donant-me el que jo necessito d’ell.
[Què he après?] Que la perspectiva d’una no és l’única i que pot canviar, que poden caure tots els esquemes i no passa res, de fet crec que és molt positiu ja que el que es construeix és nou i llibertat, i és des de l’individu i no des de la teva societat.
He après també a estar dintre de mi, ja que quan dubtes tant del que t’envolta només et queda estar en el teu eix. Quan estàs en situacions que són alienes a tot el que coneixes comences a saber qui ets.
[Què m’ha aportat ell?] (...) M’ha aportat seguretat, enteniment i recolzament. [És curiós] Per això ho he volgut explicar. El que a mi em provoca inseguretat és algú emocionalment insegur, que no es troba a si mateix i, per tant, no sap qui ets tu.
Ima Sanchís, entrevista a Sonia Sampayo, “Empiezas a saber quién eres en situaciones desconocidas”, La Vanguardia 25-08-2009.
Racisme religiós
(...) la religió jueva, que, juntament amb una banda humanista i fraternal, també té una versió clarament racista.(...)
Qui hagués pogut imaginar que els religiosos s'apoderarien de barris sencers per tot el país. I que prohibirien als creients llogar pisos als àrabs.
Abraham Yehoshua, Tiempos oscuros, La Vaguardia 29-01-2011.
