Totes les societats humanes es basen en la família nuclear –nucleada al voltant a una parella-, cosa que no succeeix en cap societat de simis, explica De Waal. Aquesta organització social, en la qual tant l’home com la dona es comprometen i participen en la cura dels fills, és el que permet que els nens tinguin una infància llarga, i per tant que el cervell assoleixi una grandària major que la d’altres primats i que el comportament humà es basi més en l’aprenentatge i menys en l’instint. Al mateix temps, la família nuclear explica que les nostres societats estiguin construïdes sobre principis de cooperació i solidaritat. I que enamorament i gelosia sigui comuns a totes les societats. I també que siguin els únics primats que han separat la vida pública de la vida privada. “Per això sentim vergonya quan estem nus, o ens aïllem de la resta quan tenim relacions sexuals –explica De Waal. No és només perquè ens hagin educat així. Sobre tot és perquè, si el sexe és una font incessant de tensions entre grups complexes, com ho mostra l’exemple dels ximpanzés, l’estratègia que ha escollit la nostra espècie per reduir les tensions ha estat recloure’l a l’esfera privada per fer-lo menys visible.”
Josep Corbella, Cuando los chimpancés explican a los humanos, Magazine 25-06-2006.
