S’anomena així la sensació de soledat que impregna als pares quan els seus fills abandonen la llar, la qual cosa en ocasions poden desfermar una depressió.
Molt comú en les dones que s’han implicat més que el seu company en l’educació dels nens, (...) causa en qui la pateix un sentiment d’inutilitat. Darrera d’aquesta crisi hi ha un canvi d’hàbits que encara està en procés. Els pares (...) es troben de sobte desproveïts de la seva ‘missió’ primordial. (...).
(...) es fa més palès en els pares que s’han consagrat als fills sense desenvolupar altres interessos personals en el seu temps lliure. (...)
En el cas de les parelles que a la marxa dels fills se li afegeix la fi de la seva vida laboral, l’opció més saludable és obrir comportes a l’exterior.
