Risc de la sobreprotecció
Quan els nens estan sobreprotegits, és a dir, quan cada instant del seu dia està reglamentat i supervisat, la probabilitat que de grans pateixin ansietat i temors puja, i també el risc que es busquin estímuls en les drogues, el sexe o la violència(...)
Aquesta pressió per a que es converteixin en el que nosaltres volem que siguin no els deixa espai per conèixer-se a si mateixos.
Ima Sanchís, Presionamos tanto a nuestros hijos que no les dejamos elegir su camino, entrevista a Carl Honoré, Magazine, 4-01-09
Síndrome de l’emperador
(...) El terme fa referència a la conducte dels nens o adolescents que es comporten com petits tirans i no dubten en maltractar verbal i físicament als seus progenitors per aconseguir els seus capricis.
‘L’emperador’ es relaciona amb els pares com si fossin els seus súbdits, i si no el complauen, reacciona de manera violenta. (...) A què és degut aquest fenomen?
(...) “darrera d’aquest episodis hi ha uns pares que no han sabut fixar límits”. (...) “transmeten el criteri que no se li pot dir ‘no’ a un nen, quan el que els neurotitza és no saber el que està bé i està malament. Aquesta és la raó que tinguem nens capritxosos i consentits (...)”.
La sobreprotecció no
és protecció
"La
sobreprotecció no és una protecció. [...] L'excés de protecció empobreix el
cervell dels nens, atrofia les seves capacitats i els torna més vulnerables i
passius".
D'Orient
a Occident. Ningú no esquiva les seves crítiques. "A âsia, els alumnes
treuen ñes millors notes a l'informa PISA a costa d'interminables jornades
d'estudi. S'adormen als pupitres i se'ls veu molt desgraciats en l'esforça de
no decebre les expectatives dels seus pares. Pateixen un veritable
maltractament per part de l'escola i de les seves famílies". [...]
Per
contra, "se'ls protegeix un excés". Als joves no se'ls reforça
l'autonomia, no se'ls permet [...] guanyar confiança en si mateixos adquirint
responsabilitats, icnorporant-se com a éssers actius i de ple dret a la
societat. Falten ritus d'iniciació al cercle dels adults que delimiti la
infància de l'edat adulta. Amb algunes excepcions. "Els batxillers
anglosaxons es prenen un any sabàtic abans d'anar a la universitat, [...] se'n
van de casa a un altre país del qual desconeixen la seva cultura, el seu
idioma. Treballen, guanyen diners". Els joves més inquiets del sud
d'Europa volen també caçar el seu propi lleó. I a manca de propostes adultes,
l'inventen. El psicoanalista francès explica que van a camps de cooperació en
algun país del tercer món o s'allisten a l'exèrcit com és el cas de les dones a
França. "A la tornada, han aprés idiomes, han patit certes calamitats, han
estat útils als altres". Probablement [...] han sentit por però tornen
orgullosos amb la seva peça caçada.
Carina Farreras, "El nen sobreprotegit
és més passiu", La Vanguardia 20-02-2016.
