(...) els estudis a l’estranger s’han convertit en pràctica habitual. (...) En qualsevol cas, són molts els avantatges: parlar i viure en un altre idioma, fer amics de diferents orígens i ètnies –alguns per a tota la vida-, una nova xarxa de relacions que en ocasions són contactes per a futurs treballs, aprendre noves formes de relació, descobrir diferents formes d’aprendre i preparar-se per viure en un món globalitzat. Suposa una millora de les habilitats socials en general i de les habilitats de comunicació en particular. No es tracte només de l’aprenentatge o perfeccionament d’un segon o tercer idioma. També s’aprèn a escoltar, a iniciar converses, a expressar necessitats, a seguir instruccions, a resoldre la vergonya, i tot això en una llengua que no és la pròpia.
(...) en la majoria de casos és descrita com una experiència que canvia la vida i no pocs volen repetir.
(...) És una experiència que ajuda a madurar i aprendre sobre un mateix. Els que la viuen són conscients més que mai de les seves pròpies forces i debilitats, els que els permeto, o obliga, a posar en pràctica els seus recursos personals i habilitats d’adaptació per sortir airosos de les dificultats quotidianes. (...).
“(...) aprecio molt més el que tinc; a més, puc entendre com se senten els estrangers que viuen en el nostre país. Inclús vaig deixar de veure Barcelona com el melic del món, aquí es viu molt bé però hi ha llocs i gent estupenda fora d’aquí” (...).
(...) Una bona forma d’interactuar amb altres cultures és cursar estudis a l’estranger, experiència que va més enllà de l’aprenentatge acadèmic doncs permet veure el món des d’una altra perspectiva. Suposa l’encontre amb una nova realitat –costums, menjars, actituds, valors, creences, tradicions-.
(...) s’aprèn que hi ha diferents formes de fer les coses, que no hi ha ningú totalment equivocat o en possessió de la veritat; permet entendre i respectar altres punts de vista.
(...) Alguns comproven sorpresos que han aprés més sobre el propi país estant fora que quan vivien en ell. En ocasions canvien les seves actituds discriminacions ètniques i racials, per a alguns és la primera vegada que pertanyen a una minoria i això ensenya molt, En conjunt, s’adquireix un major coneixement i respecte per les diferències, ajuda a trencar barreres culturals; indubtablement es guanya en tolerància.
(...) molts estudiants (...) descobreixen les diferències entre la cultura que duen amb ells i aquella que ara troben. La que duen funciona en la seva zona segura, però al sortir-ne veuen que les regles de joc no són les mateixes; a lo millor, comportaments o hàbits normals o acceptats en el seu país d’origen ara ja no són adequades o útils en el país d’acollida.
(...) El que sí és cert és que tornen sabent que poden fer més coses de les que creien abans d’anar-se’n. Sempre hauran après quelcom, haurà valgut la pena.
Marta Mejía, Mis hijos estudian en el extranjero, ES 29-08-2009.
