El ràpid canvi de residència i de treball d'importants grups humans no ha anat acompanyat pels corresponents canvis en les pautes i normes culturals identitàries i de relació amb les altres comunitats. Els conflictes no s'han fet esoperar.
S'inclouen en aquest tema els articles sobre:
Experiència a Sud-àfrica
Convivència en la diferència
- Minories històriques
- Immigrants indesitjats
- Darwinisme social
- Col·laboració amb l'enemic de la comunitat
- Copiar, envejar o preservar
- Immigració
- Genocidis i etnocidis
Temes relacionats: Nació pàtria
Límits a les
igualtats
Israel
es disposa a fer accessibles "a tothom" els arxius oficials en els
quals hi ha els documents que demostrarien el comportament cruel patit pels
jueus procedents del Marroc i el nord d'Àfrica que van emigrar al país després
de la creació del nou Estat. La novetat és la commoció que ha causat a Israel
el documental 'El pecat original', obra de l'israelià d'origen marroquí David
Deri.
El
documental ve a subratllar l'existència d'una política coneguda com "del
vaixell als assentaments" duta a terme per l'elit asquenazita, originària
d'Europa central i oriental, i fundadora de l'Estat en la dècada dels cinquanta
i seixanta, per la qual els sueus marroquins, coneguts com a mizrahims, que
arribaven al port de Haifa eren immediatament traslladats als assentaments
creats a les fronteres nord i sud d'Israel, zones envoltades d'un terreny
inhòspit i plenes d'"enemics àrabs". Qualsevol intent de protesta o
rebel·lió era immediatament sufocat i els seus autors castigats, per exemple,
amb una reducció de les racions de menjar. Se'ls va prohibir la compra de llars
i se'ls va restringir la llibertat de moviments.
Alhora,
els immigrants procedents de Polònia rebien un tracte molt més amable i eren
traslladats al centre de les ciutats o a barris nous. La historiadora marroquina
Hanane Sekkat assenyala que "els fundadors d'Israel volien reproduir un
model de país occidental i l'emigració en massa de jueus procedents del nord de
l'Africa, encara que es considerava necessària, els va fer témer que Israel
pogués perdre aquella essència occidental".
L'emigració de jueus marroquins a Israel en
les dues dècades posteriors a la seva creació es xifra en unes 250.000
persones. Per al Govern israelià suposava un contingent humà ideal per als seus
objectius geoestratègics, entre els quals hi havia accelerar la colonització de
les terres annexionades el 1948, garantir les fronteres amb els països àrabs i
evitar la concentració de la població a les zones costaneres riques.
Les
dures condicions de vida a què van ser sotmesos els mizhrahims, surten a la
llum gràcies a l'arribada a llocs claus en l'aparell de l'Estat, de l'exèrcit,
del Parlament i, en general, de la classe política israeliana de jueus
marroquins de segona i tercera generació.
No
és aliè a aquest moviment el fet que el primer ministre, Benjamin Netanyahu,
estigui passant conflictes polítics i necessiti buscar el suport dels 800.000
jueus d'origen marroquí, que suposen la segona comunitat en número després dels
russos. Davant un assumpte tan delicat i controvertit, també s'han alçat
nombroses veus contra aquest intent de revisar la història inicial d'Israel.
Testimonis i experts assenyalaven recentment que no s'hagués pogut construir un
Estat modern si no s'haguessin pres aquelles decisions. Un investigador
israelià assegura que Israel va establir una política de repoblar la perifèria
del país per raons estratègiques, però no amb criteris racistes.
Adolfo S. Ruiz, El pecat original d'Israel,
La Vanguardia, 20-04-2018.
