2.3.9 Nació, Pàtria


Sentit i legitimitat d'una nació
El qui som i el que serem alimenten els divans en els quals s'estiren els individus però també les nacions. Quin és el ciment que dóna coherència, sentit i legitimitat a una nació? Per al filòsof Jürgen Habemas, per exemple, la identitat cívica radica en el "patriotisme constitucional": democràcia, drets humans i estat de dret. Les identitats culturals i les creences religioses, al seu judici, s’han de limitar a l’esfera privada de la vida. (...)
Davant d’aquest esquema se’n aixeca un altre de marcat caràcter cultural i religiós, defensat pels que consideren que la cultura estableix uns llaços emocionals i solidaris sobre els quals, després, s’edifiquen els valors cívics i polítics.
Xavier Mas de Xaxàs, Dios, Europa y la "discreción", La Vanguardia 27-12-2009.

Temes relacionats: Les llengües


Nació, ciutadania, integració
Els revolucionaris jacobins francesos van voler substituir la religió, el calendari i també la diversitat cultural francesa en totes les seves concrecions territorials per una idea abstracta de nació.
[I ho van aconseguir] degut a que van reforçar un ideal centralista ja existent (...).
La manera com s’adquireix la nacionalitat no és molt diferent del d'altres països, però sorgeix de la idea que per ser ciutadà francès no és pertànyer de dret (...) a una comunitat de sang, sinó adherir-se a aquesta comunitat i als seus valors per desig propi. (...)
Aquest contracte és ara al cor del debat identitari –en realitat, forçat per la immigració- (...). No es pot forçar a ningú: ser francès és un sentiment i no uns papers.
(...) Fins ara lles immigracions italianes, russes, poloneses, espanyoles es volien integrar: ser francesos. (...)
Em temo que no tots els immigrants magrebins i africans que tenen passaport francès estan segurs de voler-se integrar.
Lluís Amiguet, entrevista a Philippe Nourry, "Muchos franceses temen un Argelia-Francia en el Mundial", La Vanguardia 21-1-2010.



Pertànyer a una ciutadania
La part positiva del referèndum és que pot sortir tota aquesta ràbia que té la gent per no poder expressar-se. [...] La feina que fa la ciutadania és molt important. [...] no estem parlant de nacionalisme, estem parlant de pertànyer a una ciutadania. [...]
Ara és el moment perquè la societat espanyola celebri la diversitat com a resultat de la democràcia, [...] intenta treure't de sobre la síndrome del franquisme, que encara és allà, en algun lloc dins l'ànima d'Espanya. Cal fer cirurgia per treure aquesta síndrome franquista, perquè, si no, destruirà l'herència cultural [...].
Els catalans s'han de presentar d'una manera diferent de la d'Espanya i de tot el món. aquest sentit republicà! [...] A Catalunya hi ha una revolució de valors, que és més important que la revolució política, perquè si canvies els valors aquí ajudeu a canviar els valors d'Europa. [...] Si a Catalunya us escolteu la vostra veu interior en lloc de barallar-vos, escridassar-vos o tirar còctels Molotov, el debat resultarà molt fructífer. [...]
Si ara, a Catalunya, hi ha joves enfadats és, en part, perquè no tenen líders morals, gent que el guiï i equilibri.
Antoni Bassas, entrevista a Ramin Jahanbegloo, Ara 10-11-2019.




La nació, element agregador
L'auge de Vox és un fenomen que s'instal·larà. Respon a la percepció socials a Espanya d'una amenaça, i és una amenaça que mai abans no s'havia percebut tan clarament, la de la disgregació del país.
La seva amenaça disgregadora ha congregat milions d'espanyols -de tot l'espectre ideològic- en un identitarisme nacional.
Víctor-M. Amela, entrevista a María Ángeles Durán, "La societat espanyola és rica, estable i envellida", La Vanguardia 16-03-2019.



Articles inclosos:



Temes relacionats: Les altres comunitats


--> --> -->Pàtria
Una tasca cultural que tenim pendent (...) és reconstruir el concepte patriòtic. El sentiment patriòtic que teníem era molt bel·licós, d’identitat contra algú. Cal crear un patriotisme de la col·laboració: des de la meva peculiaritat col·laboro al progrés dels altres.
Javier Cuervo, entrevista a José Antonio Marina, En la exigencia de los valores fundamentales no se puede ser tolerante, Magazine 18-12-2005.