La meva mare em va fer així, per desgràcia. Les mares fan masclistes als fills des de nens, i la meva ho va fer amb mi. A mí m’agradava la cuina, però la meva mare m’expulsava: no em va ensenyar a cuinar, netejar, rentar, planxar, fer el llit (...)
Tant de bo les mares deixessin de fomentar la inutilitat domèstica dels seus fills i deixessin de jactar-se que “el meu nen les porta boges” (...), però persisteix la conspiració femenina per fer del homes uns inútils.
La mare programa al nen per ser depenent d’una dona. La mare prepara al seu fill per a la futura nora! I el nen, d’adult, obeirà a l’esposa com una mare.
Som manegats per l’art suprem de les dones: acabes suplicant fer el que la dona íntimament desitjava que es fes. “D’acord, ho faré per tu”, concedies llavors ella. I ell queda en deute, Magistral! Els homes hauríem d’aprendre a fer això.
Víctor-M. Amela, entrevista a Luis Racionero, “Mi madre me hizo machista”, La Vanguardia 24-03-2009.
(...) la realitat és que les nenes col·laboren més que els nens en les feines domèstiques i que se les exigeix més en aquests i altres àmbits, com el dels estudis (...) als xicots se’ls tolera que no facin les feines domèstiques o que les facin malament; hi ha una certa complicitat de sexes en la comunicació pares-fills, a les filles se les controla més i tenen menys llibertat malgrat ser més responsables (...) els pares reforcen afectivament el projecte escolar de les filles més que el dels fills, inconscientment potencien més els seus estudis i tenen més expectatives que la nena faci una carrera universitària (...) les filles es porten millor que els fills a l’hora de treure bones notes o de fer els deures, i les perceben com més independents i autònomes. (...)
“No s’educa igual a fills i filles –ni inclús les noves generacions de pares- de forma instintiva, perquè homes i dones som molt diferents (...) No els eduquem igual perquè, malgrat que ho intentem topem amb la diferència biològica: la majoria de mares i pares volen que els seus fills i filles facin les mateixes coses, que participin en les feines de la casa per un igual, però es troben que el nen no és tan perfeccionista, no té tanta capacitat de detall i per això recull ràpid i malament o no deixa estirat el llit, de manera que la mare tendeix a rematar les seves tasques i acaba fent-les ella, les filles acaben imitant-la, i la diferència passa de generació en generació” (...) es justifica la diferència de tracte a fills i filles per raons biològiques. “Nens i nenes tenen diferències hormonals, diferent estructura del cervell, són psicològicament diferents i això fa que reaccionin de forma diferent i que necessitin un tracte diferenciat a l’hora d’educar-los” (...) per assolir les mateixes fites han de seguir camins diferents. (...) els drets i obligacions dels seus fills són els mateixos al marge del seu sexe, però no la forma en que es comunica amb ells (...) “Les nenes són més empàtiques i solidàries, cal mirar-les als ulls, cridar-les pels seus noms; als nens hi ha que parlar-los d’una manera més freda, perquè els agrada involucrar-se en el món adult (...) Els xicots són més moguts –perquè tenen més testosterona- i en moltes famílies es crea l’estereotip que el nen és el dolent i l nena és la bona, enlloc d’entendre que ell necessita més activitat (...) Davant d’una situació d’estrès els nens s’exciten i, en canvi, les nenes es bloquegen, així que si quan estàs enfadada aixeques la veu al nen l’anirà bé, però a la nena la bloquejarà (...) elles desitgen que la seva mestra les estimi i ells que els respecti” (...) no tots responen fielment a aquests models i diferències ”perquè hi ha nens amb cervells masculins o femenins extrems i altres amb cervells pont, que tenen les característiques masculines o femenines més matisades”
(...) “igual que no eduques a tots els teus fills de la mateixa manera perquè cadascun és diferent (...) també t’has d’emmotllar a les diferències biològiques entre nois i noies.”
(...) més enllà que hi hagi diferències biològiques, moltes d’aquestes desigualtats de tracte i comportament amb els fills obeeixen a raons culturals.
Cristina Brullet, “Muchas diferencias de trato con los hijos son culturales, ES 16-05-2009
Àmbit | Actuacions | |
Feines de casa | Nenes | Sempre fan una mica més, excepte al baixar |
Nens | Se’ls encomana baixar | |
Comunicació | Nenes | Parlen més, i més amb la mare (escola, temes personals). Amb el pare parlen de temes escolars. |
Nens | Parlen menys, i més amb | |
Límits | Nenes | Se les controla més. Més conflictes per horaris i anades a dicoteques. |
Nens | Tenen més llibertat. | |
Tipus de relació | Nenes | Se les critica pel seu aspecte físic i causa un pitjor concepte de si mateixes. Riuen més amb la mare, juguen més amb el pare. |
Nens | No se’ls critica tant pel seu aspecte físic. Riuen més amb la mare, juguen més amb el pare. | |
Estudis | Nenes | Reforcen més el seu projecte escolar, se les anima a seguir carrera universitària. S’organitzen el seu temps d’estudi. |
Nens | A molts cal apretar-los per a que estudiïn. |
Resum estructurat de Mayte Rius, ¿Los tratamos igual?, ES 16-05-2009
