(...) esperar massa de la comunicació crea problemes en la parella. (...) La comunicació si no és de qualitat, crea pertorbacions i soroll. Pots estar dient una cosa amb les teves paraules i una altra amb els gestos, la mirada i l’actitud. (...) I de forma inconscient. (...)
S'ha d’acceptar que hi ha desacords i aprendre a manegar-los, debatre'ls amb qualitat comunicativa; centrar l’atenció en aconseguir una autèntica relació.
[Això no implica estar d’acord]. Però sí tenir com objectiu un encontre entre el jo i el tu, i sobre la base de la comprensió mútua, prendre les opcions més adequades, posar-nos d’acord sobre els nostres valors i establir regles de conducta per seguir-los. (...)
S'ha de perseguir una igualitària participació en la presa de decisions. Una comunicació de qualitat, explicitar les expectatives, i un respecte i autonomia en el creixement personal de cadascun. (...)
De la psicologia americana ens ha arribat l’assertivitat, és a dir:mantenir els meus drets sense fer mal a l’altre (...).
Ima Sanchís, entrevista a Robert Roche, "Ayudar, dar y escuchar llena de significado la propia vida", La Vanguardia 28-09-2010.
Temes relacionats: Comunicació
