Abunden les teories sobre perquè les dones es desacrediten mútuament en el treball. Probablement la més popular sigui l’excusa de l’escassetat: la idea que hi ha molts pocs llocs al cim, de manera que les dones a nivells més alts no estan disposades a ajudar a les col·legues les quals podrien arribar a substituir-les. Una altra és la que es pot definir com la “Teoria de sortir endavant sense ajut”, diu: “Si jo vaig haver de sortir endavant pels meus propis mèrits sense que ningú m’ajudés, perquè hauria d’ajudar-te a tu? Espavilat sola!”.
Alguns opinen que no és que les dones estiguin unes contra les altres, sinó que no volen que les acusi de mostrar favoritisme vers altres fèmines. Altres al·leguen que les dones es maltracten entre si perquè són massa emocionals i a vegades, rancunioses.
Peggy Klaus, Pugnas entre mujeres en la oficina, El País-NYT 20-01-2009.
Les dones i les
lleis
Par
a les dones, el nivell d'igualtat davant la llei i els drets reproductius estan
més ben garantits aquí que en molt pocs llocs.
Com
a dona, prefereixo Espanya per viure que qualsevol país on ja he viscut: Regne
Unit, els Etats Units, França i Itàlia.
No
pretenguis brillar, dona, aconsellaria a una dona que aspiri a brillar en la
seva professió. Millor tria un camp d'estudi que molt profundament et motivi. I
dedica-t'hi amb passió. El fruit ja arribarà... i si no arriba, és igual!,
perquè hauràs portat la vida que volies portar.
Si
estigués a la meva mà aprovaria grans mesures legals: millor que redactar grans
lleis és oferir bons serveis públics i incentivar l'ocupació... Ah, això sí,
reconeixeria el 'curatoriat' (són milers de dones que tenen cura d'altres sense
reconeixement públic!) i aprovaria la llei que reconegui ple dret a tot malalt
terminal de morir qual vulgui.
Víctor-M. Amela, entrevista a María Ángeles
Durán, "La societat espanyola és rica, estable i envellida", La
Vanguardia 16-03-2019.
Una visió de
l'economia liberal de les dones
L'esquerra
feminista i els seus companys de viatge semblen haver substituït la vella idea
de la lluita de classes per la de sexes; resposta a un capitalisme explotador
gestionat pels homes en el seu propi benefici.
Quan
s'aborden plantejaments d'aquesta naturalesa, resulta imprescindible descriure
la posició que es defensa o es combat en termes comparatius; és a dir, saber
com estan els països similars, economies i societats democràtiques avançades.
En
l'últim 'Women peace and security index 2017-2018", s'analitza l'estatus
de les dones en 153 estats. S'hi contemplen quatre variables fonamentals: la
inclusió econòmica social i política; el tracte ofert per la justícia mesurat
per les lleis formals i les discriminacions informals, i la seguretat
subdividida en tres modalitats: violència de gènera, violència organitzada i
seguretat comunitària. En aquesta classificació, les Espanyes ocupen el cinquè
millor lloc, només superades per Islàndia, Noruega, Suècia i Eslovènia.
L'informe
sobre desigualtat de gènere editat pel World Economic Forum per a l'any 2018,
amb una mostra de 149 estats, posiciona les Espanyes al desè lloc dels països
de la Unió Europea i en el catorzè dels membres de l'OCDE pel que fa a
l'existència d'una menor diferència entre homes i dones en els quatre temes en
els quals es focalitza l'estudi: participació econòmica i oportunitats,
educació, salut i expectatives de vida i poder polític. Les Espanyes són
tretzenes en la presència de dones al principal òrgan de la sobirania popular,
la Cambra Baixa. Suècia i Finlàndia estan per davant. En la representació de
les dones al Govern de l'Estat, el setè lloc després de
Finlàndia, Suècia, el Canadà, Eslovènia,
Dinamarca i Noruega d'acord amb l'OCDE.
Desigualtats
La
violència de gènere en totes les seves manifestacions és un dels temes bàsics
de l'agenda feminista. La taxa existent a les Espanyes és de les més baixes de
la UE. Només Itàlia, França i Holanda tenen taxes d'activitat criminal
inferiors a les de la vella Pell de Brau i aquesta dada s'ha mantingut estable
al llarg els darrers 20 anys.
La
diferència de remuneració entre homes i dones a Hispània és del 14,2% segons
Eurostat; bastant per sota de la mitjana de la UE , 16,2%, i de la present a
Alemanya, França, el Regne Unit, Dinamarca i Itàlia. La divergència de
remuneracions té la seva causa fonamental en el fet que els dones exerceixen
menys feines a temps complet que els homes.
La
desigualtat de gènere declina quan ho fa la pobresa i que la condició de les
dones millora més que la dels homes quan augmenta la prosperitat.
Lorenzo Bernaldo de Quiròs, La condició de
les dones, La Vanguardia 16-03-2019.
