[en la comunicació dels pares amb els fills] els pares han d’actuar en parella: per a un serà fàcil controlar el to i l’altre perd més fàcilment els nervis però no li costa abraçar. La millor recepta per millorar la comunicació pares-fills és l’escolta activa: demostrar proximitat i afecte. I en l’àmbit de la comunicació no verbal hi ha alguns gestos que hi contribueixen: abandonar el que s’està fent i prestar atenció quan ens parlen, mirar-los als ulls, evitar interrupcions, assentir amb el cap, somriure quan sigui oportú, un “um” de tant en tant per demostrar que s’escolta atentament.
Mayte Rius, Sin palabras, ES 9-05-2009
