Els processos migratoris actuals comporten canvis socials que han deixat obsoletes teories com la de l’assimilació. Els immigrants actuals s’integren en les societats de destí, amb major o menor temps, però mantenen importants vincles transnacionals, amb persones del seu país d’origen i amb altres de la seva nacionalitat o no, que viuen en altres llocs del món. (...)
La immigració suposa un canvi ràpid i intens de les xarxes personals, que al contrari són molt més estables en la població que no es mou. (...)
Estem davant un fenomen de doble identitat. (...) [Els marroquins] “Són persones molt arrelades en el seu país de residència, aquí i a tota Europa, però no obliden els seus orígens; tenen un sentiment de pertinença al país que els ha acollit, a l’escola, al treball, però mantenen vincles importants amb els avis i esperen l’estiu per tornar a Marroc”.
Josep Playà Maset, La doble identidad de los nuevos inmigrantes, La Vanguardia 20-06-2011.