La tirania de l’amor(...) parteix d’una activitat frenètica d’endorfines i neurotransmissors, com també de ferides d’infància i mites culturals(...)
La parella pot ser el recolzament precís en una societat cada dia més anònima i competitiva, com també tot el contrari quan incorrem en “relacions tòxiques”. Estat al raser d’aquestes passa per conèixer com es construeixen i les estratègies per superar-les.
Amors enverinats són aquells que creen dependència sense crear felicitat (...) La seducció és un joc d’expectatives brindades i tallades, la tensió del flirteig sobre el qual no es té una total seguretat de ser correspostos. Doncs bé, en una relació tòxica aquest joc es converteix en una cosa crònica, perllongant durant anys la dependència i l’ansietat de les primeres fases de la conquista.
Ángeles Rubio, Amores envenenados, ES 27-09-2008.
