La boda gitana pot valer tan com la civil. Així es podria resumir el sentit d'una sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), amb seu a Estrasburg, en la qual s’atorga ple reconeixement al matrimoni contret per una parella gitana, als efectes que la muller, un cop mort el seu marit, pugui cobrar la viduïtat.
(...) La seva batalla pel que considerava una discriminació injustificada –i Estrasburg l'ha donat en això la raó- ha durat gairebé deu anys, jalonats per sentències contradictòries. En una d'elles, el Tribunal Constitucional (TC) va refusar la pretensió de la demandant degut a que no va formalitzar la seva unió matrimonial, "malgrat haver tingut la llibertat per fer-ho".
(...) La sentència ha resolt un cas específic, i per tant no te aplicació general assegurada. (...)
(...) la María Luisa –que va contraure matrimoni per ritus gitano- va estar casada quasi trenta anys, va tenir sis fills, els quals figuraven en la seva cartilla de la Seguretat Social i en el llibre de família (...).
(...) Estrasburg replica que l'exigència del matrimoni civil buidaria de contingut l'article 14 del Conveni Europeu de Drets Humans, relatiu a la no discriminació per raons ètniques.
José María Brunet, Estrasburgo otorga validez a una boda por el rito gitano, La Vanguardia 9-12-2009.
