Sembla fàcil entendre que una relació es trenqui quan de l’amor s’ha passat gairebé a l’odi o a la indiferència (no se sap què és pitjor). Però quan ambdós asseguren que s’estimen i malgrat això se separen, resulta més difícil d’entendre.(...).
Hi ha molts graus de sensacions vers una persona, les quals sintetitzem amb la paraula ‘amor’ quan no ho és” (...) “(...) les persones continuen creient en la parella com una de les millors opcions de vida. Però al mateix temps, reconeixen enormes dificultats per assolir un projecte de convivència, que harmonitzi amb la resta de les expectatives i complexitats de la vida actual”.(...) Massa sobreentesos sobre el que implica conviure en parella. “Estem ficats en l’embolic d’abandonar un sistema de relació sense tenir un model alternatiu”.
(...) Ens sentim incomplerts (lògic perquè som éssers que estem en procés), i l’altre ens dóna la sensació de seguretat, amb la qual cosa dipositem la nostra seguretat en funció de com respon l’altre. Fatal. Així no anem bé. (...) l’amor i el desig és una dualitat que no sempre van agafats de la mateixa mà. “A vegades on s’estima no es desitja. Pot ser que el desig estigui en un altre lloc. (...) La mitja taronja és un mite que ens hem volgut creure. I com que l’altre ens ha de completar, li demanem moltes condicions, com si ell fos part de nosaltres”.
(...) la convivència “és la prova del cotó per continuar junts o no. Els problemes més habituals són els diferents ritmes, l’ordre o desordre, no coincidir en cap hobby, problemes de comunicació, infidelitats esportives (la persona a la que l’agrada molt l’esport i a l’altra gens ni mica)”. (...) [hi ha] necessitat que la parella pacti espais propis i comuns.
(...) “Les claus [per cuidar la relació] són compromís, cooperació i nosaltres. Compromís perquè és necessari saber que els dos estem en la relació pel bo i pel dolent. Cooperació perquè en moltes situacions les necessitats d’un no coincideixen amb les de l’altre. I per això és necessari parlar, escoltar i negociar. Intentar que l’altre endevini les teves necessitats no és una bona estratègia”. (...) també caldrà voler escoltar l’altre quan parla. El problema és que moltes vegades tampoc sabem escoltar. Després, negociar sobre aquestes necessitats. Veure què es pot fer o no. “Parlar, escoltar i negociar són tres habilitats que s’han d’entrenar i adquirir. Finalment hi ha el nosaltres” (...) Si en aquest nosaltres aportem la nostra motxilla no resolta, la trobada al l’altre serà més complicada.
Jordi Jarque, ¿El amor basta?, ES 20-06-2009.
