(...) quan algun fill és el preferit indiscutible dels pares, no ha de sorprendre la gelosia que desperta entre la resta dels seus germans(...)
En ocasions els pares (...) reben l’arribada del benjamí com una benedicció, i el tracten amb la levitat i els mims més propis de la relació que més endavant establiran amb els nets, que aquella que tenen amb els fills. Són més indulgents amb els horaris i més permissius respecte a hàbits com xopar-se els dits o els capricis de l’alimentació. Aquests hàbits afavoreixen una atmosfera més tolerant on el temps i la paciència semblen no tenir límits.
(...) el fill gran va suposar tota una responsabilitat pels pares, els quals es sentien superats per les seves pròpies expectatives. En canvi, després d’haver educat a un parell de fills, el menor dels germans és una festa en la família. Això fa que els costums es relaxin i els límits, que en els seu moment van ser ferris, passin a ser més flexibles.
Mariela Michelena, Los privilegios del hermano menor, ES 17-05-2008.
