L’amor se sol considerar com indefinible, uns el veuen amb Freud com una sublimació del sexe, altres com Fromm com una de les belles arts(...)
Helen Fisher (...) defensa una definició tripartita de l’amor.
1. L’impuls sexual indiscriminat, una força autònoma que desferma la cerca de parella(...) regulat gairebé exclusivament per la testosterona (...) no es relaciona amb els gustos preferencials, sinó més aviat amb els genèrics.
2. Atracció sexual selectiva. És l’amor romàntic. Tret humà característic, és l’atracció sexual selectiva. Comença quan un individu comença a mirar a l’altre com especial i únic. Després l’amant pateix una deformació perceptiva per la qual ageganta les virtuts i ignora les sombres de l’altre. Les adversitats estimulen la passió, les separacions disparen l’ansietat (signes d’un alt nivell de dopamina en els circuits de plaer del cervell). El festeig es caracteritza per un notable desplegament d’energia, persecució obsessiva, protecció possessiva de la pretesa parella i bel·licositat vers els possibles rivals.
3. Afecte, llaç afectiu de llarga durada.
Són tres processos cerebrals diferents, però interconnectats. I tenen una profunda arrel evolutiva comú, donat que el seu balanç controla la biologia reproductiva de les espècies.
L’amor romàntic no sol durar més d’un any o any i mig(...) un altre mecanisme perllonga els llaços afectius: el gen que fabrica el receptor de l’hormona vasopresina la qual és capaç d’alterar el comportament, i el gen recepto de l’hormona oxitocina; aquestes dues hormones afecten el circuit del plaer o de la recompensa.
Javier Sampedro, El amor es química(...) y algo de amistad, El País 18-01-2009. (traducció amb modificació de la seqüència)
