S’ha demostrat que el joc bàsic, pur, senzill, que fa un nen amb un llapis i un paper o una caixa de cartró és molt més fèrtil, sa i útil pel seu desenvolupament cerebral [que les joguines educatives que prometen molts beneficis].
Ima Sanchís, Presionamos tanto a nuestros hijos que no les dejamos elegir su camino, entrevista a Carl Honoré, Magazine, 4-01-09
Els nens tenen tendència congènita a joguines més actives, com màquines o pilotes(...) les nenes juguen amb nines. No depèn de l’educació, els macacos també ho fan.
Justo Barranco, Un puente entre filosofía y ciencia, La Vanguardia 26-01-2006.
Joc simbòlic és (...) el mode de jugar dels nens quan imiten l’acte de servir un cafè, malgrat no hi hagi líquid dins la cafetera de joguina, o quan juguen a papàs i a mamàs, o a metges (...) En la construcció de la identitat del nen el joc té un paper crucial, i el joc simbòlic especialment.
(...) la tecnologia obra nous camins lúdics els quals han d’arribar quan toca.
(...) Hi ha productes que sobre-estimulen al nen, saturant-lo d’informació i continguts. Llavors, el propi nen (...) el deixa.
Els nens cada cop juguen menys, i això repercuteix negativament en el seu desenvolupament(...). [cal] donar-los temps i espai de relació amb altres nens. La relació entre iguals, sense regles de professors o adults, els ajuda a assumir regles, solucionar conflictes, negociar, practicar la llibertat.
Carmen Giró, Juego de niños en la era tecnológica, Magazine 1-02-2009.
Els jocs que perduren donen resposta a necessitats humanes. Ofereixen habilitats que l’ésser humà necessita incorporar.
(...) l’èxit d’alguns jocs resideix en la seva senzillesa. “Tothom coneix les regles del parxís i l’oca. I això permet jugar amb els fills petits. Són jocs familiars on tothom hi participa”.
Els escacs tenen molt èxit entre els nens perquè veuen que no depèn de l’atzar(...) És un joc essencialment estratègic, i als nens els agrada poder decidir.
La funció didàctica dels jocs és importantíssima (...) els jocs de taula que perduren compleixen amb una sèrie de requisits formatius per a l’ésser humà. “Desenvolupen les capacitats de: autoregulació, pensament estratègic, gestió d’actituds i assumir la incertesa”(...) amb l’autoregulació, el joc permet “treballar amb els acords, muntar el nostre món, establir regles més rígides o flexibles, acceptar normes. En el cas de les actituds no hi ha cap altra activitat que reuneixi en un temps tant curt tantes experiències diferents com la frustració, l’èxit, la companyonia o la ràbia. Per altra banda, també cal establir estratègies, analitzar, ajudar, preveure.
Jordi Jarque, Juegos eternos, ES 7-02-2009.
La participació activa de pares i avis
Els pares, i inclús els avis, participen activament del temps d’oci dels seus fills i nets, el que no succeïa amb la mateixa intensitat fa quaranta anys.
(...) L’informa amb títol ‘El juego y los juguetes en la sociedad actual’, volia donar resposta a preguntes com: on es juga?, en quins moments?, de forma individual o col·lectiva?, a quins jocs i amb quines joguines? I, per acabar, com han canviat els hàbits de joc de pares a fills?
(...) el parc o el carrer continuen sent el lloc que més agrada als nens. (...) “avui es fomenta el joc d’interior per diversos motius: les ciutats no estan pensades per al nens, els carrers no són un lloc segur, la rutina del dia a dia dels pares o la rutina infantil carregada d’activitats. (...)
(...) la majoria dels pares (68%) opina que el temps que dediquen els nens a jugar “és suficient”.
Un dels tòpics que trenca l’estudi és el que apunta a que els nens d’avui dia són més individualistes en el jos que els de fa quaranta anys. “Es mantén l’hàbit de joc col·lectiu (80%) amb el pas dels anys”. L’estudi informa que els nens continuen preferint els jocs on participen altres persones, nens o adults, “igual que quan els seus pares eren petits”. Tot i això, s’adverteix que hi ha un increment del jos individual (51%) però convivint amb el joc col·lectiu.
(...) “la participació dels adults és major en els jocs dels nens (...). El 42% dels pares afirma que els seus fills comparteixen el joc amb ells (mare o pare) o amb els seus avis”. (...) a menor edat dels nens, major era la participació dels adults, inclosos el savis.
Una opinió comú (...) és que els seus fills tenen “excessius joguets, el que suposa que no es valorin com abans”. Tot i això, l’opinió respecte als beneficis dels joguets a penes ha canviat. La majoria creu que són útils per entretenir, divertir, aprendre i compartir experiències amb altres nens i amb adults.
Salvador Enguix, “Papá, ¿juegas conmigo?”, La Vanguardia 29-11-2010.
Preferències
(...) les pilotes i les nines continuen estant entre les joguines preferides, però les videoconsoles ja els guanyen terreny, especialment conforme avança l’edat dels menors. (...) I guanyen pes aquells jocs relacionats amb el ball i la coreografia. Per als més petits l’anomenat “joguet entranyable” . el company dels somnis, continua sent per a les noies la nina i pels nens el peluix, o bé altres com els cotxes.
La pelota y la muñeca luchan contra la consola, La Vanguardia 29-11-2010.
