(...) la incorporació de la dona al mercat laboral i sobretot als llocs i responsabilitats fins ara masculines ha fet aflorar una nova estructura familiar en la qual ella aporta el sou majoritari. (...) què passa quan la dona guanya més que el marit? (...) la situació origina conflicte.
(...) Els papers estaven molt definits i cadascun tenia clares les seves obligacions. Ara (...) tot requereix una negociació. (...).
En els casos que la dona guanya més és freqüent que l’home es senti més vulnerable (...) s’originen (...) la inseguretat, la gelosia, la vergonya, la baixa autoestima o la rivalitat. D ’aquí que moltes parelles no aconsegueixin superar aquests problemes i acabin separant-se. (...) Els conflictes ocasionats per aquest motiu depenen tant de l’home com de la dona. Hi ha homes que han rebut una educació molt tradicional (...) per la qual cosa no poden assimilar que la seva dona adopti el paper de cap de família. En altres casos, la dona contribueix a reforçar aquest tipus de conducte (...) quan se sent culpable pel fet de guanyar més i se’n justifica contínuament (...) “donant explicacions i justificant-se, la dona està confirmant a l’home que aquesta situació no és normal”,(...).
(...)”Aquesta divisió de despeses facilita als barons que guanyen menys que les seves companyes una major autonomia econòmica” (...).
Hi ha diferents motius pels quals poden originar-se els conflictes: com es gestionen els comptes, amb quins diners es cobreixen les necessitats d’oci dels dos membres, qui decideix en què es gasta, qui decideix el destí de les vacances(...)“Malgrat que ningú ho admeti, qui guanya més es creu amb el dret a decidir” (...) [és recomanable] deixar-ho tot clar des de l’inici, abans que sorgeixi el conflicte. (...). “En les parelles en les quals la dona guanya més, aquestes no tenen un major poder de decisió derivat de la diferència d’ingressos. (...) Els diners no són un instrument a través del qual les dones exerceixin el poder a la llar i no l’utilitzen com una forma d’imposar decisions favorables als seus interessos, sinó que el seu significat està més aviat lligat a la seva autonomia personal. Moltes dones l’utilitzen per construir-se com individus autònoms i no dependents de la seva parella”.(...)
Un altre conflicte sorgeix quan la dona dedica més temps al treball professional que a casa (...). “Succeeix que quan moltes dones comencen a prosperar professionalment exigeixen, d’alguna manera, el mateix als seus companys, i de no fer-ho menystenen la capacitat d’ells” (...) diversos casos han acabat en divorci. (...) quan es produeix la separació succeeix un comportament sorprenent (...): “Mentre que durant la convivència la dona aportava més diners, (...) treballava més hores fora de casa i el marit cuidava més dels nens, al produir-se la separació la dona vol acaparar totes les responsabilitats (treball, casa, fills) tornant a un esquema antic i tradicional i relega al pare a un paper secundari, merament de ‘canguro’”.
(...) “Mentre els papers tradicionals assignats a homes i dones continuïn influint en les nostres vides i els diners siguin un recurs de poder en la societat, difícilment les parelles establiran models de relació diferents i difícilment la societat acceptarà que les dones guanyin més que els barons”.
Elena Castells, Ellas ganan más, ES 23-05-2009.
