França va admetre la poligàmia per als que venien de les seves colònies i ara hi ha milers de famílies polígames.
José Antonio Marina, En la exigencia de los valores fundamentales no se puede ser tolerante, Magazine 18-12-2005.
Els mamífers mascles tendeixen més a la poligàmia quant major és la diferència entre sexes.
Justo Barranco, Un puente entre filosofía y ciencia, La Vanguardia 26-01-2006.
La poligàmia està prohibida a Estats Units, però es practica clandestinament en alguns Estats, com Utah, Arizona, Tejas i Colorado.
Yolanda Monge, Rescatadas 52 niñas del rancho de una secat poígama en Tejas, El Pís 6-04-2008.
L’Església Fonamentalista de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies és una escissió de l’Església mormona. El 1890, aquest culte va renunciar oficialment a la poligàmia. Vuit anys abans, el congrés d’EEUU havia aprovat una llei per la qual s’autoritzava la incautació de bens pertanyents a les famílies mormones i que a més permetia l’empresonament dels seguidors d’aquesta religió “per cohabitació il·lícita”. A punt de perdre totes les seves possessions, els líders d’aquesta Església van decidir renunciar als matrimonis amb més d’una dona i, en recompensa, van rebre llibertat total per ocupar l’Estat de Utah, creat gairebé exclusivament per a que els seguidors d’aquesta fe s’acomodessin allí.
Malgrat això, un grup de radicals va seguir practicant la poligàmia (...) un dels seus líders (...) va dir haver rebut un missatge de Déu i va decidir proclamar que, per mantenir l’essència de la fe mormona, s’havia de preservar la santedat del matrimoni múltiple(...) se li van unir altres fonamentalistes que consideraven que el camí del cel passava per la poligàmia i que el mormonisme s’havia de sotmetre a una refundació. Així va néixer la reforma fonamentalista d’aquesta fe, la qual va donar pas a una sèrie de grups polígams que avui es reparteixen principalment entre els Estats de Utah, Arizona, Tejas, Nevada, Wyoming, Montana i Dakota del Sud.
David Alandete, El camino del cielo pasa por la poligamia, El País 13-04-2008.
Poligàmia jueva
Ja fa més d’un mil·lenni que el judaisme prohibeix [la poligàmia], practicada pels primers patriarques. Tanmateix, acaba de sorgir una organització, Llar Jueva Completa, que intenta convèncer el públic religiós a debatre aquesta qüestió.”Els matrimonis múltiples són la solució per a la gran escassetat d’homes especialment al sector ‘haredí’; o sigui, entre els defensors de la poligàmia.
Segons subratllen a la seva campanya, cada vegada hi ha més joves jueves solteres i aquesta és una de les solucions més pràctiques per aturar el problema”. (...)
El rabí Sofer, conscient de la gran oposició, argumenta que a diversos països orientals –Pèrsia, Iemen i Kurdistan i fins i tot en algunes zones del Marroc- els jueus es van casar amb diverses dones en èpoques concretes. També patriarques d’Israel, com Abraham i Jacob, van tenir dues dones el primer i quatre el segon. “La prohibició de la poligàmia era temporal, i és un error històric”, argumenta, i “ha arribat el moment de donar més seguretat i estabilitat a més dones que es queden soles”.
Quant a la possibilitat que una dona tingui més d’un marit, l’organització sentencia “No, no i no. Això va en contra de la llei i la naturalesa humana”.
Henrique Cymerman, Un grup jueu advoca per la poligàmia, La Vanguardia 18-08-2011.
