Durant 15 dies vaig escoltar, veure, preguntar, i la conclusió va resultar evident: Le Pen s’estava cruspint el fragment de població que, davant dels difícils reptes que planejava la immigració massiva, s’havien sentit orfes d'opció política. L’esquerra francesa s’havia apuntat a la inefable correcció política, i mentre venia el seu bonisme discursiu, no donava cap solució als problemes de convivència. I la dreta callava, per allò de no ser estigmatitzada per l’esquerra, de manera que els uns per als altres, en alguns barris només es sentia la veu de Le Pen. Per descomptat era una veu perversa, nascuda de la ideologia feixista que l’encoratjava, però al cap i a la fi veu.(...) No cal dir que les solucions del feixisme mai ho són, però sempre saben aprofitar les debilitats de la democràcia, en especial en aquells barris on, als endèmics problemes s’hi sumen les massives immigracions. Va ser així com, orfes de referents, molts francesos van passar de votar el PSF a votar el Front Nacional.
(...) L'única forma de defensar una societat de mescles, amb forts processos immigratoris, és aplicant les lleis que ens defineixen com a democràcia. La resta és paternalisme, bonisme suïcida i, en el millor dels casos, una crassa badada.
Pilar Rahola, Inmigración y papeles, La Vanguardia 10-1-2010.
