(...) en els darrers anys estan ressorgint els antics valors de la maternitat.
‘L’abella reina’ refusa la lluita feminista, ja que no creu que els problemes de la dona siguin culpa dels homes. Donat que qui pateix aquesta síndrome sol haver assolit una bona situació econòmica i social, adopta el paper de ‘supermare’ i accepta el rol tradicional femení. (...).
Un tret distintiu de ‘l’abella reina’ és la crítica de com les dones treballadores crien els seus fills, als quals els augura un futur d’inseguretat i d’inadaptació.(...).
Les causes de la síndrome cal cercar-les en la decepció de moltes dones per unes conquestes socials que només han aconseguit doblar el seu treball, donat que l’home no ha compensat a la llar la incorporació d’ella al mercat laboral.
