El 48% dels jubilats té encara als seus fills sense emancipar.
“Ja m’ha dit el meu fill que quan em jubili hem de donar-li un cop de mà amb el crio, ja que els dos treballen (...) porto trenta anys tenint cura dels meus fills (...) la darrera dècada, dels meus pares, i ara comencen els nets. I tot això, treballant tot el dia”.
[ell] forma part de la generació de la transició (...) i que cavalca entre el món tradicional i el modern. És, a més, la generació de les càrregues: la dels pares, la dels fills i la dels nets(...)
És ella [la dona], al marge que treballi o no, la que segueix portant les cures que els seus requereixen. Malgrat que, en la majoria dels casos, la queixa vingui dels homes.
C. Lòpez, Abuelos, hijos y nietos, en casa, La Vanguardia 16-02-2009.
-->
Envelliment
L'envelliment
no se sap quan comença. Ningú pot dir a partir de quina edat perquè hi ha gent
bastant gran que es veu i se sent molt jove i al contrari.
Per
mi té més importància l'actitud i com cada persona se sent que la seva edat de
naixement. I és que la forma de ser pot
sumar o restar anys. Cal sentir-se jove cuidar-se, fer exercici...
Hem
d'entrenar-nos, preparar-nos física i mentalment de la mà d'una dieta
saludable, d'emocions també saludables, de la pràctica d'exercici, de relacions
positives i, òbviament, de revisar la salut.
Caldria
envellir amb vitalitat, agilitat, lucidesa mental i entusiasme davant la vida,
amb projectes i il·lusions. Si hom perd el sentit de meta en aquesta vida, tot
es tambaleja i comença la decadència personal.
Monogràfic especial, Entrevista Dr.Ramon
Vila-Rovira, La Vanguardia 16-03-2019.
Articles en aquest tema:
