(...) la tendència a la fidelitat en ells depèn sobretot dels seus gens i en elles, del dia del mes, del seu cicle.
[¿La infidelitat està en els gens?] Creiem que en alguns homes existeix un gen, el detecto de la vasopresina, que determina la inclinació a la poligàmia. Els que el tenen són monògams amb facilitat. (...)
(...) Les dones (...) cerquem compromís a llarg termini. Però hi ha dos dies –just abans de l'ovulació- en el nostre cicle en que mirem amb interès, inclús sense adonar-nos-en, als 'nois dolents', però atractius, que normalment refusaríem per la seva evident manca de compromís.
[¿Per què?] Hormones. Aquests dies les noies –a vegades sense advertir-ho- prefereixen deixar al xicot fidel a casa i cercar diversió fora. Per això hi ha un cinc per cent de progènie extramarital. D'aquí que les cultures patriarcals vulguin controlar la fecunditat femenina.
(...) L'embarassada emet feromones per la seva pell amb la suor les quals, a l'olorar-les, inhibeixen la testosterona del pare –així el torna més fidel- i augmenten el seu nivell de prolactina [... que potencia l'instint patern].
Lluís Amiguet, entrevista a Louann Brizendine, "La fidelidad en él depende de un gen; en ella del día del mes", La Vanguardia 1-06-2010.
