La relació entre germans de diferents pares, o d’un mateix pare i diferent mare, o amb els fills de la senyora que ara viu amb el meu pare són un puzle que demana temps.
(...) Un dels reptes que es plantegen a les noves parelles és que els fills d’un i l’altre es portin bé (...).
Els fills del divorci són més sensibles al refús i a la pèrdua –imaginaris o reals-. Molts no estan entusiasmats amb la idea de tenir nous germans. Alguns es senten enganyats, creuen que no és just. Comencen a conèixer-se, no saben el que poden esperar l’un de l’altre; es mostren indiferents, ansiosos, suspicaços, recelosos de que els seus pares els aprovin i els estimin més que ells. Representen una amenaça. (...).
Una segona família pot agreujar l’enuig que els fills encara experimenten pel divorci dels seus pares i decideixen portar-se malament. Relacions triangulars, ja que hi ha implicats més d’un pare i/o mare i germans vivint en dues o més cases amb regles i valors diferents. (...) Els vincles afectius no sorgeixen immediatament, poden prendre molt temps i inclús pot ser que mai s’estableixin de forma satisfactòria; a vegades és com una curta lluna de mel fins que se senten suficientment còmodes per expressar el seu descontentament i iniciar els conflictes entre ells. I amb freqüència, els grups de germans formen equip i combaten, el que agreuja les rivalitats.
(...) El que pitjor porten és tenir un hoste que no han escollit, (...) sorgeixen els conflictes territorials, els nens que habitualment resideixen se senten envaïts i els que visiten, fora de lloc.(...).
S’han de tenir en compte els canvis en la posició que ocupa el nen en el seu lloc d’origen.
(...) Ser fill únic pot no ser tant divertit i molts desitjarien haver tingut germans. Amb germanastres el nen no ha d’esperar que els germans creixin i, moltes vegades, es converteixen en companys de jocs i diversió de manera immediata. Però de manera immediata també es poden convertir en enemics.
La irrupció dels nous germans –els quals ocupen temps dels pares, lloc a taula, en el cotxe, revolucionen les regles de la casa i a vegades posen enlaire el món del petit- origina ressentiment, gelosia i conflictes molt reals.
(...) Més que tenir la mateixa sang, és la similitud d’idees, valors i perspectiva el que ajuda als germans a establir un vincle i a portar-se bé.(...) Si s’intenta que sigui una família perfecta instantània, ells simplement es revelaran mostrant lo malament que es porten o que no es poden suportar. El millor aliat és el temps. Serà precís donar-lo als fills i donar-se’l a si mateix.
Serà clau la comunicació entre els adults de la relació –els tres o més pares; la igualtat en el tracte, indispensable per evitar, o al menys minimitzar, les inevitables rivalitats. En la cerca d’harmonia entre els nous germans no s’hauria de subestimar les pèrdues que experimenten els fills.
Marta Mejía, Hermanos cada quince días, ES 7-03-2009
