(...) els resultats de la investigació apunten ara que les barcasses [de baixa potència, 20 o 30 cavalls] les haurien apropat a la costa espanyola des de vaixells pesquers amb base a Argèlia (...) l’onada de pasteres podria inaugurar un flux migratori irregular controlat per les màfies, a semblança de les ja existents a l’Estret de Gibraltar i a les Illes Canàries.
Tono Calleja, Cuando la inmigración tapa el narcotráfico, El País 16-08-2007.
Fer la vista grossa
Els estats subsaharians musulmans (no els animistes o cristians) fan la vista grossa enfront de la sortida de pasteres i cobren diners per rebre als sobrevivents tornats des d’Europa.
Mario Gaviria, Piratas musulmanes y pateras, La Vanguardia 27-04-2008.
Dos models: EUA i Japó
EUA ha optat per portar ma d’obra barata, sobretot de Mèxic .(...)Japó, en canvi, ha preferit invertir en tecnologia robòtica per solucionar la demanda de ma d’obra barata (...). La immigració no millora un sistema productiu, al contrari, desincentiva la inversió en recerca i desenvolupament, ja que la ma d’obra barata ja proporciona interessants plusvàlues sense necessitat d’arriscar ni invertir (...)dissuadeix de la innovació productiva...
Respecte la immigració sempre hi ha dues grans posicions: la benpensant està convençuda que només reporta beneficis (...). Al cap d’uns anys, els immigrants s’hauran integrat –pensen- així que només és qüestió d’anar posant pegots i esperar que els nouvinguts siguin nous ciutadans. A l’altre extrem (...)[hi ha] els que saben que la immigració degrada l’estat del benestar i penalitza els més pobres del país d’acollida, els quals han de compartir amb els immigrants les subvencions, els subsidis, la sanitat i les escoles públiques i, al damunt, han de compartir els mateixos treballs.
La veritat està en algun lloc entre aquestes dues postures. La immigració ni és tan bona ni tan dolenta (...). Depèn: és molt bona pels rics i dolenta pels pobres.
La immigració transfereix riquesa de les classes més pobres a les classes mitges i altes. Al permetre l’entrada d’immigrants, l’estat subvenciona a les classes altes i mitges. Paga amb els impostos de tots els serveis i les pensions per acollir més treballadors estrangers i així els empresaris es beneficien de pagar sous més baixos i les classes mitges aconsegueixen assalariats de la llar més barats...
Els intel·lectuals i la premsa no han de competir amb immigrants que cobren menys pel mateix treball. I a més, es senten generosos quan la recolzen. De passada, aconsegueixen un servei domèstic més barat...
Només hi ha un factor que frenaria la immigració. Aquí a Europa, potser sigui la identitat cultural nacional i la por a perdre-la (...). Amèrica [EEUU], en canvi, està orgullosa de les seves arrels i cultura immigrant. Només l’amenaça terrorista pot frenar la immigració.
Lluís Amiguet, entrevista a George J. Borjas, “La inmigración da dinero a los ricos y quita a los pobres”, La Vanguardia 4-06-2008.
