· Adolescència
L’adolescència no és un drama (...) És un desafiament pels pares (...) No és una etapa més del creixement, és època de transformacions en un període relativament curt(...) obre l’esquerda (bretxa) generacional.
· Canvis en els pares
Ja et pots preparar, disfrute’ls mentre puguis perquè quan arriben a l’adolescència tot són problemes. Els adolescents (...) són l’angoixa dels pares(...)
Ø Senten com si no coneguessin a aquest “nou” membre de la seva família.
Ø Enyoren al nen d’abans.
Ø Temen perdre el control de la situació.
Ø Temen enfrontar-se a la sexualitat dels seus fills.
Ø No saben o no volen recolzar-lo en la seva cerca d’independència.
Ø No comparteixen els nous valors dels fills.
Ø Ens ofereixen una oportunitat d’entendre perquè a la seva edat no ens entenien.
Ø Ens posen en contacte amb el seu món.
Ø T’obliguen a ser coherent; si no ho ets, et passen factura.
· Què han de fer els pares
Necessiten aprendre com negociar unes normes que siguin acceptables per a tots els implicats.
Ø Mossegar-se la llengua, obrir bé l’oïda per escoltar quan ells vulguin parlar; en el moment menys esperat t’expliquen coses.
Ø Recordar que també varem tenir una intimitat que intentarem protegir.
Ø Respectar-se mútuament, guardar distàncies.
Ø Entendre perquè a la seva vida no ens entenien.
Ø Escoltar, aconsellar, suggerir.
Ø Respectar la seva manera de fer.
Ø Escollir cuidadosament les batalles que lliurarem.
Ø Felicitar-los.
Ø Aclarir límits o fronteres per minimitzar majors conflictes.
Ø Ajudar-los a identificar els seus talents i a posar-los en pràctica.
Ø Incentivar la seva participació activa en la societat.
Ø Permetre que vagin tenint més atribucions i responsabilitats.
Ø Propiciar activitats que demanin esforç físic, gran atenció.
Ø Estimular l’aprenentatge d’algun idioma, instrument musical o activitat artística.
Ø Mantenir obertes vies de comunicació.
Ø Comunicar-los inquietuds.
Ø Explicar-los la nostra postura.
Ø Contar fins a deu abans de cridar.
· Què no han de fer els pares
Ø Controlar en excés: provocarà la reacció contrària, voldran distanciar-se, dur la contrària.
Ø Imposar-se en tot.
Ø Interrogar-los: es tancaran i es tornaran sords davant comentaris i sermons.
Ø Immiscir-se en coses seves.
Ø Resoldre tots els problemes dels fills.
Ø Fer cavall de batalla de: roba, cabell, accessoris, llenguatge.
Ø Oposar-se a la imatge dels fills perquè “ens fa quedar malament”.
Ø Imitar-los, voler ser part del seu món (si ho fas, s’avergonyirà de tu, resultaràs patètic).
Ø Imposar activitats.
Ø Sermonejar.
· Canvis en els adolescents
Canvis ràpids i sobtats a nivell físic, canvis no sempre assumits, acceptats o volguts. Edat de complexes (...) Etapa d’incomoditat en termes d’aparença(...) Però el canvi més dramàtic es refereix a la maduresa sexual(...) Amb el desenvolupament dels caràcters sexuals secundaris, nois i noies es troben amb que són persones molt diferents a les que eren(...) l’equilibri aconseguit fins llavors es trenca, doncs un nen de 15 anys que ha assolit la seva maduresa sexual no ha assolit la mateixa maduresa en quan a les conductes afectives i socials. Biològicament madur, immadur emocionalment(...)
La descàrrega hormonal produeix una sèrie de sensacions noves, grans quantitats d’energia que hauran d’anar aprenent. Timidesa, sensibilitat i preocupació sobre els propis canvis corporals. Inseguretat, susceptibilitat, irritabilitat, grans oscil·lacions en els estats d’ànim i humor. Es senten en terra de ningú i amb un cos que els resulta estrany. Inclús els molesta i no els agrada. Volen canviar-lo.
Un canvi no menys significatiu és el procés de pensament, el qual assoleix un nou nivell. Ara entenen conceptes i abstraccions en una manera que abans els era impossible. Poden participar en converses d’adults (malgrat que segurament no els interessarà)¸poden veure el món amb ull a d’adult (malgrat que s’hi negaran).
Però potser el canvi que millor defineix aquesta edat és una espècie de consigna de l’adolescent: fugir de la infància (niñez) i dels sentiments infantils. Ja que la infància està marcada per la presència dels pares, ara hauran d’allunar-s’hi, experimentar i ser capaços de fer les coses per ells mateixos. Volen notar que poden conquistar la seva autonomia, la seva independència. Això elimina la seguretat que tenien abans, ara han d’assumir la responsabilitat dels seus actes(...)
La soledat de l’habitació, la complicitat dels amics, els secrets i els nous amors substitueixen als pares com a únics referents. [els quals] Abans eren els més llestos, els més guapos, els millors. Ara tenen defectes, són més humans. Els adolescents es troben sols i els segueixen necessitant malgrat no ho vulguin reconèixer(...)
Ara tenen una intimitat que defensen a tota costa(...)
Necessiten sentir-se a prop[dels pares] però tenir espai propi(...)
Comencen a reflexionar sobre ells mateixos, es miren per dintre, s’agraden o no s’agraden gens(...) Poden passar hores ficats dintre seu, mirant-se, els entra una gran mandra per estudiar, són extremadament susceptibles i volubles, passant d’estats de desànim i irritabilitat a altres d’eufòria i entusiasme.
Quatre punts molt rellevants per a ells i particularment sensibles a la crítica són: la roba, el cabell, els accessoris, el llenguatge.
Reproducció parcial, o basat en Marta Mejía, Bienvenidos adolescentes, ES 24-05-2008.
