Tres solucions força diferents per a la convivència entre persones:
Multiculturalitat | Tots mantenen la seva cultura, però com guetos. |
Assimilació | El que arriba s’ha de comportar com el del país d’acollida. |
Interculturalitat | De la comunicació de cultures pot sortir alguna cosa positiva. |
Cap d’aquestes és bona. Jo proposo que anem a una uniformitat ètica en els valors fonamentals. Crec que no s’ha de ser tolerants en l’exigència d’aquests valors: la igualtat, els drets individuals, la no discriminació de la dona, el sotmetre les religions a la norma ètica i la llibertat de consciència. La proposta és un Estat laic amb aquests valors unificats i sense dubtes, i un jurament explícit de respecte a la Constitució espanyola...
És interessant que molts protagonistes [de les revoltes a França] pertanyien a la segona generació d’immigrants. S’havien educat en la cultura francesa, però sense integrar-se en ella i creient que França no estava complint les seves promeses de prosperitat i justícia social (...). En resum, s’han unit al menys tres problemes: la integració dels immigrants, un descontentament social creixent i un fracàs del sistema educatiu.
(...) cal pujar el nivell del debat per veure quins són els valors fonamentals que estan en contradicció (...). L’important és discernir què està en contra del resta de la societat i què ha de prevaler.
(...) Un aspecte important per solucionar el problema de la immigració és que una part de la inversió en els països d’origen no es destini al sistema productiu, sinó a l’educatiu.
Javier Cuervo, entrevista a José Antonio Marina, “En la exigencia de los valores fundamentales no se puede ser tolerante”, Magazine 18-12-2005.
Uns i altres han de canviar
La integració d’immigrants procedents d’altres cultures i religions no és un carrer de sentit únic. No n’hi ha prou amb exigir als immigrants que aprenguin la llengua i que s’adaptin a la cultura del país d’arribada. També els ciutadans autòctons han d’ampliar els seus horitzons per aprendre a comprendre les formes de vida culturals dels seus nous compatriotes.
Justo Barranco, entrevista a Jürgen Habermas, “El cálculo económico sustituye a la moral”, La Vanguardia 26-11-2006.
Experiència belga
(...) els polítics belgues han après certes lliçons (...). Els policies [de barri], bons coneixedors dels seus respectius barris, es guardaran, per exemple, d’efectuar a l’atzar verificacions d’identitat de joves immigrants. En conseqüència, les relacions dels ciutadans amb les forces de seguretat han millorat. A més, s’ha incrementat el nombre d’educadors de carrer i els polítics locals tenen contactes regulars amb les associacions i entitats que s’ocupen de la immigració (de clubs esportius a mesquites)(...).
A Brussel·les pot apreciar-se actualment l’existència de la ‘mirror-representation’ -representació política i parlamentària que reflecteix les característiques ètnico-culturals d’una minoria-: en la majoria d’ajuntaments, la proporció de polítics electes d’origen estranger reflecteix la composició de la població. És degut a un favorable sistema electoral (...) així com als darrers esforços dels partits per incloure a les seves llistes candidats d’origen immigrant.
Dirk Jacobs, Sin revueltas en Bélgica, La Vanguardia 15-01-2006.
