Fins fa molt poc el matrimoni era per l’Institut d’Estudis Catalans la unió legítima d’un home i d’una dona, i ha passat a ser la unió legítima entre dues persones que es comprometen a portar una vida en comú establerta mitjançant certs ritus o formalitats legals. (Rosa Maria Piñol et al, ‘Matrimoni’ no es ‘matrimonio’, La Vanguardia 10-01-09). I les unions amb convivència legítimes entre més de dues persones comuns a diverses cultures, com se’n deuen dir?
Matrimoni: Parella formada per dos cònjuges (una altra definició a més de ja citada). Cònjuge: Persona casada en relació amb la seva parella. Marit i muller. Casada: Tots els qui habiten una casa. Marit: Home casat respecte a la seva muller. Muller: Dona casada respecte al seu marit. |
Font: Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC2).
Matrimonio: Unión de hombre y mujer concertada mediante determinados ritos o formalidades legales. Marido y mujer. Unión: Conformidad y concordia de los ánimos, voluntades o dictámenes. Acción y efecto de unirse en matrimonio. |
Font: Diccionario de la lengua espanyola (RAE).
(...) el Papa Benet XVI va expressar la concepció cristiana de la família, configurada a partir de la unió indissoluble entre baró i dona i amb l’objectiu d’educar als fills en la fe.
Editorial, Religión y política, otra vez, La Vanguardia 3-01-2008.
Aquest tema conté articles sobre:
[¿És més feliç el casat-da o el solter-a?] Els que esperen casar-se. La puntuació de felicitat augmenta a mesura que s’aproxima la boda per caure en picat després d’aquesta.
[¿Per què el matrimoni puntua baix?] Massa persones diuen esperar que la parella arregli els seus problemes, però els problemes personals són personals.
Lluís Amiguet, entrevista a Bruno S. Frey, “Las parejas son más felices sin hijos que con ellos”, La Vanguardia 8-10-2009.
