Hi ha dobles nacionalitats i "no nacionalitats", però, quina és la racionalitat al seu darrera?
Nord-americà
És un dels trets de l’anomenada excepció nord-americana: tot recent nascut en territori d’Estats Units adquireix de forma automàtica la nacionalitat nord-americana, vinguin d’on vinguin els seus progenitors. (...)
Només és necessari néixer aquí: la facilitat per convertir-se en ciutadà és quelcom que als expatriats europeus mai deixa de meravellar-los. (...)
(...) “aquesta visió amplia de qui és americà ha estat capital en l’assimilació exitosa de milions de recent arribats”.
Des de la fundació de la nació d’immigrants per excelència, els fills dels immigrants s’han convertit sense obstacles en nord-americans, i és així com s’ha construït EUA. (...)
“Crec que el dret a la ciutadania per naixement és un error. Hauriem de canviar la Constitució i dir que, si vens aquí il·legalment i tens un fill, aquest fill no serà automàticament un ciutadà”, ha declarat Graham, senador per Carolina del Sud.
En qüestió e troba l’esmena 14 de la Constitució. “Totes les persones nascudes o naturalitzades a Estats Units, i subjectes a la seva jurisdicció, són ciutadans d’Estats Units”, diu l’esmena, adoptada el 1868, després de la guerra civil, amb el propòsit que els antics esclaus accedissin a la ciutadania.
Els legisladors van precisar que l’esmena exclou als qui estan “subjectes” a una altra “jurisdicció”: fills de diplomàtics, indis nadius que a l’època eren considerats una altra nació i fills de soldats ocupants.
Marc Bassets, Iniciativa para limitar el acceso a la nacionalidad en EE.UU., La Vanguardia 16-08-2010.
Francès
(en construció)
