Cada llengua és el resultat de l’adaptació d'un grup al seu medi, però si es vol prosperar en un altre, haurà d’adquirir altres llengües, dialectes, subdialectes, modismes ...
Abans pensàvem que la llengua materna era sempre la base imprescindible sobre la qual s’erigien les altres, però el cas Steiner i altres demostren que la plasticitat del cervell infantil permet als nens ser bi, tri o tetralíngües sense que predomini una llengua materna inicial.
La llengua és més que un mer mitjà de comunicar-se: és senya d'identitat grupal i, per això, matèria d'estudi molt sensible.
El bilingüisme és un equilibri inestable, però –i visc al Quebec- pot ser patit com una tensió i amenaça, o aprofitat com estímul i oportunitat. (...)
Si fos un problema tindria solució; però no ho és, ja que l'estat natural de l'ésser humà, la realitat de la immensa majoria dels habitants del planeta i dels estats on viuen, és la mescla caòtica de llengües. Són rars els països purament monolingües.
Ja l'he dit que [aspirar al monolingüisme] no és una aspiració natural (...)
Per retornar l’hegemonia a un idioma que l'ha perdut en el seu territori no n'hi ha prou amb un parell de lleis i unes quantes multes; seria imprescindible una autèntica revolució que anul·lés les mateixes forces del mercat i la globalització que l'han arraconat. I això te un cost altíssim i no sempre compatible amb na democràcia.(...)
Potser es podria conservar la pròpia llengua sense renunciar a altres més poderoses si s’aconsegueix un vincle afectiu i durador amb ella, un compromís que posés en valor el seu plus cultural i equilibrés aquestes forces globalitzadores.
Lluís Amiguet, entrevista a John Edwards, "En el mundo, los raros son los países con un solo idioma", La Vanguardia 13-1-2010.
