2.2.5 Els grups


La importància del grup
(...) els menors necessiten sentir que formen part d’un grup i, en molts casos, fan el que sigui per no estar al seu marge (...).
“En el grup, hom se sent important, se sap pertanyent a quelcom. L’adolescència precisament passa per estar amb els companys, els quals es converteixen en la segona família. És en el grup on els adolescents s’inicien en moltes coses positives, però també en les drogues, en l’alcohol, e el sexe ... En el grup conflueixen moltes personalitats prototípiques com el líder, que marca la pauta, o el servil, que fa el que li manen per por de ser exclòs” (...).
(...) “Per això, el grup es converteix en quelcom tan important, perquè han de cercar un nou referent de les regles de joc, malgrat que a vegades no estiguin d’acord amb aquestes”. (...) en el grup cadascun demostra el què és: els més grans, des de la inseguretat, cerquen l’admiració dels petits, tracten de superar els seus complexos. Mentrestant, els de menor edat lluiten per destacar.
Celeste López, Alicia Rodríguez de Paz, Cuando la pandilla invita al delito, La Vanguardia 22-07-2009.

Individualitat dintre del grup
Una característica essencial de la vida humana és la pertinença al grup, el fet d’identificar-se amb un col·lectiu de persones però posseir algunes característiques diferenciadores que permetin mantenir i reconèixer la ‘individualitat’. L’atracció i l’afecte són alguns dels factors que permeten la integració, mentre que l’agressivitat facilita la diferenciació de l’individu. La competència és un altre factor que permet que una persona sobresurti de la resta.
Albert Figueres, La competencia está en la sangre, ES 19-12-2009.


(...) la identitat de grup és reactiva: quant més la neguen i oprimeixen i més amenaçada està, amb més força la defenses i determina la teva conducta. Si ningú es fica amb la teva identitat grupal, tu vius tranquil·lament la teva identitat individual, que és la que guia les teves opcions (...)
Reconèixer la nostra realitat és dolorós i tendim a encobrir-la amb autoenganys o omissions. [en aquest aspecte] Els grups actuen exactament igual que les persones (...).
Lluís Amiguet, entrevista a Vamik Volkan, "Las personas deberían importar más que las patrias", La Vanguardia 8-02-2010.

Altres articles:


Temes relacionats: Les llengües