(...) així com els terratinents es van erigir en la primera aristocràcia nord-americana després de convertir a indis i negres en esclaus, des d’Europa s’enviaven allí (amb escala a Barbados) als pàries anglesos, escocesos i irlandesos perquè es redimissin treballant com animals. La submissió i la misèria unia als desfavorits qualsevol que fos el color de les seves pells. La segregació racial va arribar més tard, motivada pel temor dels hisendats a que una coalició dels esclaus amenacés el seu poder. A partir d’aquí es va identificar l’esclavitud amb els negres. Però la qüestió –fins ara ‘maleïda’- és que molts blancs nord-americans no saben o prefereixen no saber que són descendents d’esclaus.
Robert Saladrigas, Esclavos negros, esclavos blancos, Cultura, La Vanguardia 6-05-2009
Portuguesos a Angola
(...) Però van arribar els portuguesos i se’n van endur als nens i a les nenes, i mai més els hem tornat a veure. Van començar a construir escoles, carreteres i a desplaçar a la població d’una zona a altra per treballar en les plantacions de cafè com esclaus. Així va començar la nova vida.
[Els portuguesos no van ser els únics que ens van esclavitzar], els pobles que constitueixen la majoria de la població d’Angola, els bantús i khoisan, també ens segrestaven, ja que nosaltres som els més petits. Ells són pastors, ramaders i agricultors, són més alts i forts.(...)
Els !xun teníem por d’uns i altres i canviàvem contínuament de zona. Fins que els portuguesos van agafar als joves i se’ns varen endur a fer el servei militat. Nosaltres no sabíem què era això, però ells ho tenien molt clar: “Heu de defensar Angola!”.(...)
Durant anys m’enviaren a matar, però jo no volia matar a ningú, així que l’angoixa va quedar presa en el meu cap. El patiment no ens corresponia a nosaltres, els bosquimans. No sabíem res de política, només havia blancs i negres.
Ima Sanchís, entrevista a Mario Kapilolo, “Yo he vivido dos vidas ...”, La Vanguardia 22-05-2009.
Altres articles:
Els EUA, els esclaus i
els presoners
Adoptada el 1865, la tretzena esmena de la Constitució
americana prohibeix l'esclavitud..., "excepte com a càstig d'un delicte on
el responsable hagi quedat degudament convicte". Tota una indústria
engreixa amb la feina esclava -sense el menor dret ni seguretat social i pagat
a alguns centaus l'hora- de l'enorme exèrcit carcerari.
Els
Estats Units empresonen moltes més persones que qualsevol altre país al voltant
del món. Més que la Unió Soviètica en el seu temps: 2,27 milions de presos,
davant els 1,6 milions de la Xina (que té una població quatre vegades gran),
600.000 a Rússia i el Brasil, i 400.000 a l'Índia (xifres del 2015).
"Qui
entra en la maquinària de la justícia com a negre gairebé mai es convertirà de
nou en un ciutadà lliure, fins i tot si el seu delicte original ha estat
fumar-se un porro de joventut i després robar una pizza per fam. Milions de
negres i hispans són alliberats de la presó sense recuperar la llibertat,
perquè molt pocs aconsegueixen tornar-se a convertir en ciutadans
lliures".
Rafael Poch, Els esclaus d'Angola, La
Vanguardia 29-12-2016.
Altres articles:
- Negrers del Maresme*
- Negrers a Barcelona
- Semi-esclavatge de fills lliurats a altres famílies
- Nous esclaus a l'Àfrica
