El comerç i el tràfic d'esclaus és un d'aquestes
memòries que Barcelona sempre ha intentat amagar sota l'estora. Però aquest
negoci, que va tenir un paper clau en la formació del capital financer de
Barcelona, va deixar empremta a la ciutat.
Antonio López [Tabacos de Filipines, primera
multinacional local], marqués
de Comillas, [...] era un negrer reconegut. De
fet, de l'anomena 'el negre domingo'. El culpable que fos públic i notori
que havia fet fortuna amb el tràfic
d'esclaus va ser el seu cunyat. "Enfadat perquè s'havia aprofitat de la
fortuna del seu pare, va escriure un llibre [...] en què revelava els seus
negocis.[...]
A l'Edat Mitjana el tràfic d'esclaus era perfectament
legal i estava força regulat. "Quan arribaven al port, els eren presentats
a les autoritats municipals, se'ls interrogava i se certificava la seva venda
legal" [...]. Només podien ser esclaus els captius de guerra, els infidels
i els fills de els esclaves. A la plaça de la Catedral es venien i compraven
esclaus, i també podien ser llogats per a tasques puntuals com alletar infants.
[...]
A l'Edat Mitjana hi va haver alguns esclaus
alliberats. "Normalment no adquirien la carta de llibertat perquè el
propietari tingués mala consciència sinó perquè es decidia a
prescindir-ne" [...]. Alguns d'aquests alliberats van crear la Confraria
de Sant Jaume, a l'esglèsia de Sant Jaume [...].
Sílvia Marimon, Seguint les
petjades de l'esclavitud, Ara 9-02-2016.