Negrers a Barcelona



El comerç i el tràfic d'esclaus és un d'aquestes memòries que Barcelona sempre ha intentat amagar sota l'estora. Però aquest negoci, que va tenir un paper clau en la formació del capital financer de Barcelona, va deixar empremta a la ciutat.
Antonio López [Tabacos de Filipines, primera multinacional local], marqués
de Comillas, [...] era un negrer reconegut. De fet, de l'anomena 'el negre domingo'. El culpable que fos públic i notori que  havia fet fortuna amb el tràfic d'esclaus va ser el seu cunyat. "Enfadat perquè s'havia aprofitat de la fortuna del seu pare, va escriure un llibre [...] en què revelava els seus negocis.[...]
A l'Edat Mitjana el tràfic d'esclaus era perfectament legal i estava força regulat. "Quan arribaven al port, els eren presentats a les autoritats municipals, se'ls interrogava i se certificava la seva venda legal" [...]. Només podien ser esclaus els captius de guerra, els infidels i els fills de els esclaves. A la plaça de la Catedral es venien i compraven esclaus, i també podien ser llogats per a tasques puntuals com alletar infants. [...]
A l'Edat Mitjana hi va haver alguns esclaus alliberats. "Normalment no adquirien la carta de llibertat perquè el propietari tingués mala consciència sinó perquè es decidia a prescindir-ne" [...]. Alguns d'aquests alliberats van crear la Confraria de Sant Jaume, a l'esglèsia de Sant Jaume [...].

Sílvia Marimon, Seguint les petjades de l'esclavitud, Ara 9-02-2016.