En El Masnou el segle XIX hi va haver quatre drassanes, desenes d’armadors i 800 capitans de barco. (...) Exportaven taronges, olis, vins i alcohols, fruits secs, rajoles, teixits... I importaven d'Amèrica sucre, cotó, fustes exòtiques, espècies... I a vegades van traficar amb esclaus. Hi ha vuit casos documentats de capitans negrers a El Masnou (...). També n'hi va haver en altres localitats catalanes. (...)
Ha estat un tema tabú, se n'ha parlat poc... Va ser una activitat molt rendible, sobretot des de 1821: llavors un sol viatge negrer feia rics als capitostos del barco! (...) Els britànics van abolir l’esclavatge aquell any. No per compassius, sinó perquè ja no era rendible a la seva indústria... I es van convertir el policia dels mars. [Detenien als negrers?] Sí. (...) De 1921 a 1845 hi va haver 220 expedicions negreres catalanes.
[Tan rendible era se negrer?] Era il·legal: a més risc, més benefici. Si abans de 1821 un barco negrer proporcionava un benefici del 2%, després va saltar al 200%! Com avui la droga... Amb això, armador, capità i pilot es feien cases boniques... que els haurien costat anys de comerç legal.
El barco anava al golf de Guinea i carregava als negres: cabien de 100 a 200 africans per barco. I se'ls duien a Cuba. (...) Eren dues setmanes encadenats en la bodega, estirats i capiculats, aprofitant l'espai. Gairebé sense menjar. Es defecaven sobre... Un terç moria abans d’arribar. (...)
La càrrega es venia a un intermediari a La Havana, el qual revenia aquests africans com esclaus als hisendats per treballar a les seves plantacions. I sovint es venien negres i barco junts. (...) Velers de fusta, després d'un viatge així, eren irrecuperables, per podridura i pudor. (...)
[No sentien escrúpols?] No presumien..., però es quedaven tan amples. Sàpiga que l'any 1872 hi havia a Barcelona una lliga antiabolicionista. (...)
Víctor-M. Amela, entrevista a Joan Muray, "El negrero Joan Maristany se cargó la cultura pascuence", La Vanguardia 5-03-2010.
