(...) "tot el món sap en aquest país que es trafica amb nens; hi ha les màfies d'advocats, els responsables de les esglésies ..." Aquest tràfic internacional arranca a Haití dels temps de la colònia francesa, i és comú, al cap i a la fi, a tot país pobre.
A Haití s'anomena 'restavek' (del francès 'rester avec') als fills de famílies pobres del camp que són lliurats a famílies de la ciutat, per a que treballin en règim de semiesclavatge.
"Mengen poc, dormen poc, treballen molt" (...). "Des de la independència, fa 200 anys, l'Estat no s'ha preocupat del camp; no hi ha escoles, no hi ha res de res, i aquesta gent no dubte en donar els seus fills a qui sigui, i ni tan sols a canvi de promeses". Així es comprèn que els pares d'alguns dels nens captats pels nord-americans a través d'un intermediari religiós (figura habitual) hagin dit que els tornarien a lliurar de bona gana, ja que no els poden mantenir. (...)
El pare Miguel calcula que hi ha uns 300.000 'restavek', amb edats entre els 5 i els 17 anys. El 70% són nenes, ventafocs tràgiques subjectes a tot tipus d'abusos. (...) Els seus explotadors no són famílies riques, ja que aquestes paguen pel seu servei domèstic. Els 'restavek', diu [el pare Miguel ] "són els pobres dels pobres". "Moltes famílies d'acollida van passar per l'experiència de ser 'restavek'", diu. És un fenòmen que es reprodueix mecànicament, ja que "des de la independència d'Haití no hi ha hagut un esforç per alliberar la gent d'una mentalitat esclavista, i els Duvalier, a la seva manera, la van conrear".
Félix Flores, "Comen mucho, duermen poco, trabajan mucho", La Vanguardia 13-02-2010.
