Experiments mèdics amb humans
Científics d’EUA van experimentar amb 696 presoners i pacients d’u hospital psiquiàtric de Guatemala infectant-los de sífilis i gonorrea entre 1946 i 1948, segons ha revelat una historiadora de la medicina nord-americana. L’objectiu era comprovar l’efectivitat de la penicil·lina en malalties de transmissió sexual. Barak Obama va telefonar (...) al president de Guatemala, Álvaro Colom, per presentar-li excuses (...). Álvaro Colom va agrair a Obama les disculpes però va demanar que s’investiguessin els fets. (...) les revelacions de la investigadora Susan Reverbery van partir de l’anomenat estudi Tuskagee, en el qual es va fer el seguiment de 600 homes negres que patien de sífilis sense donar-los tractament entre 1932 i 1972. L’experiment de Guatemala va ser 'un pas més'.
Agències, EE.UU. infectó de sífilis a guatemaltecos, La Vanguardia 3-10-2010.
-->
Esterilització
amagada
Unes
270.000 dones peruanes, la majoria de comunitats indígenes, van ser
esterilitzades sense consentiment pel govern d'Alberto Fukimori entre el 1995 i
el 2001 en un pla per controlar la natalitat i reduir la pobresa. Inés Condori,
presidenta de l'Associació de Dones Víctimes de l'Esterilització Forçosa a
Perú, va visitar el Parlament Europeu per denunciar el cas, i explica en
primera persona les esterilitzacions forçades. A ella li van fer després
d'haver tingut el quart fill.
Des
de principis dels 90 el govern de Fujimori va posar en marxa un programa de
planificació familiar amb anticonceptius, però repartir pastilles entre totes
les dones tenia un cost econòmic molt elevat, i a partir del 1995 Fujimori va
ordenar esterilitzacions massives, que es van fer sobretot en comunitats
indígenes. Hi havia amenaces: ens visitaven a casa persones enviades pel govern
i ens deien que si teníem més de tres fills hauríem de pagar impostos.
Es
feien lligadures de trompes amb enganys, sense informar les dones i sense les
mínimes condicions sanitàries. Algunes dones van tenir complicacions després i
han arrossegat durant anys problemes de salut. Em van operar sense explicar-me
que també em farien una lligadura de trompes.
Hi
ha dones a qui van esterilitzar de joves i mai van poder tenir fills. Molts
marits van abandonar les seves dones pel fet de no ser fèrtils. A la nostra
comunitat estava mal vist no poder tenir fills. I moltes dones senten vergonya
pel fet de ser estèrils.
Els
primes anys va haver-hi molt de silenci per por de Fujimori. Les dones no
tenien ni veu ni vot durant aquells anys, no podien parlar. Però anys després
ens vam organitzar i vam coomençar a fer un registre per saber quantes dones
afectades hi havia. Ens vam adonar que erm moltes i que el que havia fet el govern
no era correcte. Des de l'associació lluitem no només perquè Fujimori sigui
jutjat sinó també perquè se'ns ofereixi assistència mèdica i assistència legal.
Laia Forès, entrevista a Inés Condori,
"Em van opera sense dir-me que em lligarien les trompes", Ara
29-05-2018.
A Bolivia, entre
els 50's i els 60's del segle passat, amb la col·laboració el cos de voluntaris
Peace Corps sense que sabés la
realitat, va fer el mateix que més tard Fujimori al Perú. La pel·lícula La sangre del condor de Jorge Sanjinés
ho descriu. El Peace Corps va ser
expulsat l'any 1971.
Els castrats
La virilitat de milers de nens es sacrificava a l’altar de la música en la Itàlia del segle XVIII. Fins a 4.000 per any, la majoria procedents de la paupèrrima Nàpols , convertida en una fàbrica de zombis musicals. Si el fenomen ja existia abans i era esperonat per la prohibició de les veus femenines als espectacles dels Estats Pontificis, en el set-cents el fenomen es du a terme gairebé en sèrie.(...)
Les dots d’aquests cantants, amb uns registres i extensions vocals únics i magistrals, els van dur a ser contractats arreu d'Europa. Una veu que anava acompanyada d’ambigüitat sexual i que va captivar a bona part del públic convertint-los en veritables divos. (...) per descomptat, moltíssims dels castrats no assolien mai la fama i quedaven relegats a un cor i a ser uns pàries socials.
(...) es tracte de la tragèdia de milers d’adolescents sacrificats cercant un èxit i uns ingressos que, per a la majoria (...) solen ser esquius.
J. Barranco, "Evviva il coltellino!", La Vanguardia 11-12-2009.
