En les finances i en la política el
lideratge consisteix a enfrontar-se a la incertesa.(...) la incertesa és tan
desagradable per els humans que en comptes d’acceptar-la, per gestionar-la
preferim inventar-nos un conte que ens expliquem i expliquem sobre allò que
passarà. (...)
[Cadascú s’inventa una història?]. Algunes
les acceptem dels líders –els bons trien l’adequada i la saben explicar- i les
anem modificant entre tots fins que al final s’imposa una narrativa agregada
sobre el futur que és la que accepta la majoria del mercat o l’electorat. (...)
(...) aquestes narratives inclouen no només
anàlisi racional sinó també desitjos, temors i fantasies fins que generen un estat
dividit de consciència. (...) líders i seguidors poden acabar creient-se les
seves pròpies fantasies i s’enceguen. Aquesta narrativa acaba determinant una
selecció perceptiva. S’enamoren de la seva història i en tot veuen indicis que
la confirmen i deixen de veure els que la contradiuen. (...)
[així es generen les bombolles?]. I les
patacades: acabes creient-te més el teu conte i els teus somnis que els teus
ulls.
[Però sense emoció ni hi ha moviment]. Les
emocions són una solució evolutiva per respondre a la incertesa de forma
instantània: ràpides i poderoses, però no sempre encertades. A la raó li costa
imposar-se a una narrativa emocionada.
(...) La bona narrativa és la del “sacrifici
premiat”. Si ho expliques bé, la gent [les retallades] les assumeix. Però no en
comptagotes. Facin totes les retallades d’una vegada. En canvi, les bones
notícies s’han de donar a poc a poc. Així duren més.
Lluís Amiguet, entrevista a David Tuckett, “Un líder és
qui sap aconseguir que li disculpin els errors”, La Vanguardia 27-11-2012.
