En
aquella mina al sud de Líbia, hi treballaven avui més de 200 esclaus sudanesos,
txadians, camerunesos i nigerians. N'hi havia que feia dos anys que hi eren i
els havien pegat tant que s'havien tornat bojos.
Líbia
és un país fallit dominat per milícies i màfies que segresten, extorsionen i
venen com a esclaus milers de migrants i refugiats que van capa Europa.
Una
dotzena d'entrevistats per a aquest reportatge van denunciar que civils libis
compren esclaus a les milícies perquè treballin a les seves granges, cultius o
cases sense pagar-los cap sou, on són maltractats i malviuen en condicions
higièniques deplorables.
El
desgovern després de la caiguda de Gaddafi el 2011, amb centenars de milícies
disputant-se les sobralles del país, ha convertit Líbia en el paradís dels
traficants de persones. Tot i que abans hi va haver altres rutes migratòries
molt transitades per Mauritània i el Marroc, un control més fort de les vies de
l'oest africà, afegit a l'absència de llei a Líbia, han convertit la ruta
central, via Níger i Líbia fins a Itàlia, en l'itinerari principal cap a Europa.
Des l'any 2014, 500.000 persones han arribat a les costes italianes per aquest
camí, el que provoca més morts a l'Àfrica. El mercadeig d'esclaus afegeix
perill a una ruta central que ja tenia les trampes mortals del Sàhara i la
Mediterrània: 15.000 persones han mort al mar en quatre anys.
L'horror
libi i la intensificació del control policial promogut pe la Unió Europea i
diversos països africans en l'acord de La Valletta (Malta) el 2015 han provocat
un canvi de tendència: des de finals de l'any passat els migrants que tornen a
Níger vinguts de Líbia i Algèria és més alta que la dels que parteixen de Níger
cap a Europa.
Hi
ha tres factors que expliquen el canvi. En primer lloc, la inseguretat a Líbia.
En segons lloc, el programa de l'Organització Internacional per a la Migració
de l'ONU (OIM). Finalment, la prohibició del transport de migrants i la
detenció de conductors o traficants i la confiscació de totterrenys ha generat
l'aparició de noves rutes clandestines més llargues, més cares i més
perilloses. Més desert i més marrades signifiquen també més morts.
A
la frontera, les autoritats algerianes havien reunit més de 2.000 migrants
indocumentats. Abans de tornar-los a Níger els van buidar les butxaques. Alguns
es van tornar bojos i la policia va disparar enlaire.
Des
de fa mesos les històries d'esclavitud i explotació recorren tots els racons
d'Agadèz.
Xavier Aldekoa, Esclaus del Sàhara, La
Vanguardia 25-03-2018.
