El cas d'experiències culturals en barris marginals


S'ha de treure el barret davant d'aquestes iniciatives que aconsegueixen fer florir sorprenents experiències culturals al mig de barris urbans i zones rurals on, a primera vista, el que predomina és la carestia del més bàsic. Són com illes d'harmonia i creativitat (...).
Ja sigui en un barri de Soweto, en algun míser 'slum' de Bombay o en un petit poble de les valls andines sonen notes de grups de joves i adults que han fet de la música, o de qualsevol altra manifestació artística, una bandera de la dignitat i de la riquesa d’expressió de els seves comunitats. (...) la majoria d'elles te un gran impacte en les seves comunitats.
A través de la cultura, com ho indica la Unesco, les persones expressem, prenem consciència de nosaltres mateixos, cerquem noves dimensions i creem obres que ens transcendeixen. (...)
A més de recuperar i enfortir la riquesa cultural del país, aquestes iniciatives tenen la virtut de contribuir a transformar moltes vides (...) La música els ajuda a aprendre i a esforçar-se, els fa descobrir i desenvolupar els seus talents, els motiva a donar el millor de si mateixos per quelcom que els apassiona i reforça la seva autoestima, impulsant-los a aprofitat les oportunitats que els ofereix la vida.
Són canvis personals que incideixen també positivament en les seves comunitats. Amb el temps, molts d'aquests joves es converteixen en líders locals d'una societat civil més organitzada i compromesa amb la millora del seu present i futur.
Ignasi Carreres, Música para el desarrollo, La Vanguardia 10-1-2010.

Soweto
La britància Rosemary Nalden (...) lidera un projecte gairebé impossible: una escola de música clàssica per a joves d'una zona de barraques a Soweto, el gueto negre més gran de Johanesburg.
(...) Els millors alumnes formen la Buskaid Soweto String Ensemble, una banda que sona com els àngels i ja ha actuat per Amèrica, Oceania i Europa.
(...) Va convèncer a diversos amics músics a donar els seus instruments vells (...). Va començar aportant els seus coneixements a unes poques criatures del barri i avui s’ajuda d'ex alumnes fets professors per oferir oportunitats al talent local. "Aquí hi ha xicots boníssims, es bolquen en la música i són absolutament creatius" (...).
(...) "¿Que si he pensat en deixar-ho? Cada dia diverses vegades! Però després els escoltes tocar i penses: això és!, per això val la pena!".
(...) cada dia s'acosten més nens a l'escola. La majoria arriben sols al centre, sense els seus pares, i pregunten si poden assistir als cursos. La selecció (...) va més enllà de l'habilitat musical i te en compte l'interès i el context familiar.
Xavier Aldekoa, Violines en el gueto, La Vanguardia 10-1-2010.