“Si quan les persones pateixen tinguessin al seu costat una amistat sincera, els psicoterapeutes ens quedaríem sense treball”. (...)
Les ciències socials (...) han encunyat el terme ‘capital social’ per explicar com en el capitalisme avançat d’alta competència internacional i major indeterminació de les carreres professionals són les xarxes socials les que permeten a cada individu que la seva inversió formativa derivi en rendiment privat i comunitari; les que faciliten l’accés al lloc de treball, la promoció, els negocis, a l’obertura de nous mercats. Parlar de capital social és, per tant, fer referència als recursos humans, en termes de reciprocitat de la informació derivada de la pertinença a xarxes socials. És a dir, uns mecanismes més lúcids d’articulació de la societat civil i d’inserció de la mà d’obra que els meritocràtics, però que poden arribar a frivolitzar el veritable sentit de l’amistat, convertida en simples xarxes de contactes, quan aquesta ja havia deixat de ser un valor central. Però, ha canviat tant el concepte d’amistat? (...) l’amistat verdadera, per perdurar, necessita temps, compromís, fidelitat i intercanvi equitatiu.
Els manuals corrents de psicologia parlen també d’altres components com autenticitat, cordialitat, obertura, empatia, és a dir, capacitat per posar-se en la pell de l’altra, la qual cosa aporta gratificacions com sentir-se acompanyats, compresos, estimats. Però hi ha quelcom que va més enllà de la necessitat d’integració social i afecte; el budisme japonès per explicar-ho utilitza les expressions ‘nin’ i ‘ten’, les quals defineixen les dues formes de viure.(...) El ‘ten’ representa els moments extraordinaris d’amistat afectuosa i amor. El ‘nin’ és alegria, un dia sense aquest és com un any d’una vida sense tranquil·litat, però un dia sense ‘ten’ correspon a milers d’anys de temps i es fa difícil d’oblidar. Seguint aquesta idea, l’amistat i l’amor que entenem com a veritables serien quelcom com un present superlatiu, i és per això pel que gaudir d’amistat autèntica i amor expandeix la vida.
L’amistat propicia emocions positives que confereixen equilibri, relaxació i incrementa la autoestima (...). La capacitat d’establir relacions amistoses es troba lligada a la personalitat i al desenvolupament d’habilitats característiques de la sociabilitat, adquirides fonamentalment durant la infància, però que també, i això és important, es poden aprendre (...).
(...) hi ha certes amistats que roben energia, o es tenen certs tipus de conductes que es poden anomenar com tòxiques.
Ángeles Rubio, La amistad, bajo presión, ES 24-11-2009.
