(...) el genocidi de 1994 a Ruanda, va causar la mort d'entre 500.000 i un milió de tutsis, segons el Tribunal Internacional Penal per a Ruanda.
Agències. Kigali. Más de 150 muertos en un ataque contra tutsis en Burndi, El País 15-08-2004.
Des de finals dels anys 1980, França donava suport al president Habyarimana, malgrat del que se sabia en tots els observatoris internacionals: que les Forces Armades Ruandeses (FAR), junt amb les milícies hutus, estaven involucrades en una feroç repressió de tots els opositors tutsis (...).
Quan l'abril de 1994 l'avió del president Habyarimana va ser abatut en un sospitós accident, el que llavors era una lluita sagnant pel poder es va convertir en la matança de la minoria tutsi del país.
¿Van ser França i el seu llavors president François Mitterrand en part responsables del que es consideren els pitjors crims de guerra des de l'Holocaust jueu (...)? ¿Van participar els serveis secrets francesos en l'atemptat contra Habyarimana?
Malgrat del desmentit per part dels successius governs francesos, no són pocs els analistes independents (...) que defensen les acusacions contra París. (...)
"Ningú pot qüestionar que el 1994 hi va haver una massiva campanya enfocada a destruir el conjunt o al menys una gran part del poble tutsi de Ruanda", diu el TPIR [Tribunal Penal Internacional per a Ruanda].
Nicole Muchnik, El último genoidio del siglo XX, El País 14-05-2008.
Referència: la pel·lícula 'Kigali'
El controvertit i equívoc paper de França en el genocidi de 1994, el qual havia obert una profunda fosa entre els dos països, ahir va deixar de marcar les relacions bilaterals i va passar oficialment a formar part de la història.
En un gest de pragmatisme impensable fa només uns mesos, els presidents Nicolas Sarkozy i Paul Kagame van segellar a Kigali la reconciliació franco-ruandesa i van establir les bases d'una nova etapa de cooperació política, econòmica i cultural. "Volem una associació forta amb França", va proclamar Kagame, interessat en reequilibrar el seu joc d’aliances fins ara de forma preferent vers Washington i Londres.
El president francès, també interessat en tenir un peu en la regió dels Grans Llacs, es va avenir a fer un gest simbòlic de mea culpa. Sarkozy va eludir demanar excuses –França no ha admès cap culpabilitat en el genocidi-, però sí va reconèixer "greus errors" polítics i d'apreciació, així com una "certa ceguesa", les quals van tenir "conseqüències absolutament dramàtiques".
(...) L’assassinat de [l'ex president hutu] Habyarimana en un atemptat el 6 d'abril de 1994, va desencadenar el genocidi de 800.000 tutsis i hutus moderats a mans de les milícies extremistes hutus. El paper de París durant les massacres està envoltat en una gran nebulosa. Alguns documents oficials fets públics des de llavors semblen indicar que França havia percebut amb antelació signes del que s'estava preparant i que va mantenint una actitud clarament passiva.
Lluís Uría, Francia y Ruanda cierran la herida del genocidio, La Vanguardia 26-02-2010.
El succeït a la República Democràtica de Congo (RDC) entre 1996 i 2003 va ser un genocidi. A l’informe fet públic ahir per l’ONU (...) s'enumera una llarga llista d’atrocitats comeses a la RDC per part de diversos països africans. L’exèrcit ruandès, segons l’ONU, va perpetrar crims contra refugiats hutus els quals podrien ser qualificats de genocidi si fossin probats "davant un tribunal competent".
L’informe va ser categòricament refusat per Ruanda i Uganda, països implicats en els atacs. El règim ruandès acusa als autors del document de voler "validar la teoria del doble genocidi", segons el qual les massacres de refugiats hutus ruandesos a la RDC en 1996 i 1997 es podien comparar amb el genocidi contra els tutsi perpetrat el 1994 pel règim extremista hutu que era llavors en el poder de Kigali.
Afp, La ONU condena Ruanda, La Vanguardia 2-10-2010.
