El contenciós armeni-turc*
El succeït el 1915, en plena Primera Guerra Mundial, continua separant a armenis i turcs. Centenars de milers d'armenis cristians van ser llavors víctimes de matances i deportacions, però uns i altres discrepen en le xifres i en la qualificació de la tragèdia. Armènia i la seva diàspora consideren que les matances van ser el primer genocidi del segle XX i parlen d'un milió i mig de víctimes. Turquia refusa el terme genocidi i rebaixa la xifra de morts a tres-cents mil. (...)
El cas armeni no ha tingut un tracte històric com la persecució nazi dels jueus, reconeguda com genocidi per un tribunal internacional a Nuremberg, ni com les matances a Ruanda i Srebrenica, a l'antiga Iugoslàvia, que també van merèixer la consideració de genocidi per part d'uns tribunals. El cas armeni ha estat objecte d'estudi, tant pel Internacional Center for Transitional Justice com per la Internacional Association of Genocide Scholars, però mai un comitè internacional independent ha tingut accés a les documentacions d'armenis i turcs per pronunciar-se.
Dues dotzenes de països, des d'Uruguai fins Austràlia, qualifiquen de genocidi les matances de 1915. I França, amb la major comunitat armènia d'Europa, va aprovar el 2006 una llei que castigava la negació del "genocidi armeni". Després de ser aprovada aquesta llei, l'empresa Gaz de France va quedar exclosa de la construcció d'un gasoducte en sòl turc valorat en dotze mil milions de dòlars.
(...) Ankara manté que els armenis, reclutats en les files de l'exèrcit otomà, van recolzar als russos, i no als alemanys (aliats dels otomans), per la qual cosa es van convertir en una quinta columna. (...)
El debat no ha acabat. Turquia es queixa que el cas és emprat políticament per evitar l'ingrés a la Unió Europea. I
Xavier Batalla, Otra memoria histórica, La Vanguardia 13-03-2010.
La denúnica d'EUA
Els esforços per aconseguir la normalització diplomàtica empresos per Turquia i Armènia els darrers dos anys estan en perill. I tot per l’acord a la comissió d’Assumptes Exteriors de la Cambra de Representants [d’EUA] de qualificar de genocidi l’extermini de centenars de milers d’armenis entre 1915 i 1923, en l’enfonsament de l’imperi otomà. (...)
Aquesta decisió podria interferir en les tradicionalment bones relacions entre Washington i Ankara (...). Turquia (...) per a EUA és un país políticament estratègic. Washington a més dóna suport als gasoductes de l’area que condueixen cru vers Occident. (...)
Turquia fina ara mai ha admès el qualificatiu de genocidi per a aquesta massacre perquè implica que l’extermini de centenars de milers d’armenis va ser una política estatal planejada per endavant de forma sistemàtica. (...)
(...) Companyies nord-americanes del complex militar-industrial també s’oposen al qualificatiu per por a perdre substanciosos contractes armamentístics amb Turquia.
Ja el 2007 una similar moció no va arribar a la Cambra de representants perquè l’administració Bush va exercir una gran pressió per obstaculitzar-la.
Ricardo Ginés, Turquía exige a EE.UU. que no tache de genocidio la matanza de armenios, La Vanguardia 6-03-2010.
La resposta turca
"És una paròdia i una comèdia", va protestar ahir el primer ministre turc Recep T. Erdogan (...). "Aquesta resolució danyarà les relacions bilaterals entre ambdós països (...). Carrega a la nació turca amb un crim que no ha comés".
R. Ginés, Erdogan califica de "comedia" la condena del genocidio armenio, La Vanguardia 7-03-2010.
El primer ministre (...) Erdogan va amenaçar amb expulsar als cent mil armenis 'sense papers' que viuen en el seu país, després que una comissió del Congrés d¡EUA i el Parlament suec consideressin que va existir un "genocidi" armeni.
R. Ginés, Erdogan amenaza con expulsar a cien mil inmigrantes armenios, La Vanguardia 18-03-2010.
Suècia
Després d'EUA, ha arribat Suècia. L'aprovació per part del Parlament suec d'una resolució que qualifica de genocidi les massacres de centenars de milers d'armenis al final de l'imperi otomà va suposar el retorn ahir a Ankara de l’ambaixadora turca a Estocolm (...). Ha estat cridada a consultes igual que ho va ser l’ambaixador turc a Washington la setmana passada després que una comissió del Congrés d'EUA adoptés la mateixa resolució.
R. Ginés, El genocidio armenio tensa las relaciones entre Turquía y Suecia, La Vanguardia 13-03-2010.
Una visió política de casa
Prop de 1.600.000 persones van ser sistemàticament eliminades entre 1915 i 1918. (...) Encara avui, l'Estat turc continua negant oficialment les deportacions i massacres contra la població armènia. (...) Els crims del govern dels Joves Turcs contra armenis són considerats el primer genocidi del segle XX. L'èxit i la impunitat turca van inspirar a Hitler a l'hora d'ordenar la persecució, deportació i assassinat de sis milions de jueus entre 1933 i 1945, víctimes, junt a gitanos, homosexuals, discapacitats i resistents polítics, dels camps de concentració nazis. (...)
(...) el primer ministre turc (...), negacionista de màxim rang que compte amb tota la potència d'un Estat per desenvolupar la seva pedagogia d’esborrat de la veritat contrastada.
(...) El mateix Zapatero que invoca al seu avi republicà (...) no vol pels armenis aquest dret a la memòria que les Corts espanyoles –millor o pitjor- han legislat. ¿Moral de geometria variable? ¿Realisme de les relacions diplomàtiques basades en interessos més que en valors? ¿Cinisme institucional o impostura del governant que sura en la seva pròpia inconsistència? La dels armenis és una memòria invisible, assetjada pel negacionisme, que ha de lliurar un dur i desigual combat contra la propaganda turca i contra la nostra còmoda indiferència. (...) A diferència dels jueus, capaços d'imposar-se a la mentida negacionista (...) i capaços de crear espais per salvaguardar la seva memòria col·lectiva, els armenis suporten diàriament la negació del seu dolor, la qual cosa els fa víctimes del present, no només del passat. I qui di armenis podria dir kurds, txetxens, bosnis, tibetans o tutsis. O podrien dir alguns xinesos, empresonats perquè no els agrada viure en el paradís. Clar que Xina, pel seu protagonisme econòmic i magnitud com mercat, té deu mil vegades més potència d'esborrat de memòria que Turquia.
¿Què és i què no és genocidi? Malgrat els principis establers per les Nacions Unides, la controvèrsia continua oberta. ¿Què succeeix quan un grup nacionalista, enlloc de ser físicament eliminat o deportat, és obligat a renunciar a la seva llengua i a la seva cultura mitjançant la repressió sistemàtica, inclosa la prohibició, la censura, la presó i la tortura?
Francesc-Marc Álvaro, Memoria (4): armenios, invisibles, La Vanguardia 5-05-2010.
