Adolescència a l’escola
(...) els nois i noies fan de l’escola un espai prioritari per a la pràctica adolescent. Cosa que vol dir que els adolescents i alumnes són com són segons amb qui comparteixen els assajos evolutius, els temptejos d’identitat, les maneres d’aprendre, els desitjos de saber. Hi ha prou evidències (també al PISA) que qualsevol manera d’ensenyar i d’aprendre només funciona si es dóna un grau suficient de diversitat. Hi ha prou evidències que l’única manera de tenir una adolescència ‘raonable’ (en termes de salut, reconciliació amb un mateix, incorporació social, intuïció d’un futur, etc) és construir-la en companyia d’adolescents diversos. Ni el ‘nivell’ garanteix l’èxit acadèmica ni la relació exclusiva entre ‘bons’ adolescents garanteix una bona adolescència. També és cert l’extrem contrari: l’aprenentatge esdevé impossible en un entorn d’extrema i caòtica diversitat; alguns nois i noies es perden quan tracten d’orientar-se entre adolescències totalment oposades a les seves.
Jaume Funés, Els nois PISA i les males companyies, ara 18-12-2010.
Aprendre a escoltar
(...) ¿realment escoltem? Des de petits anem al col·legi per aprendre a parlar i a escriure, però ningú ens ensenya a escoltar.
Irene Orce, El precio de tener la razón, ES 20-08-2011.
Llenguatge musical
(...) els nens a qui se’ls estimula el llenguatge musical aprenen més de pressa els processos del llenguatge, els matisos, la sintaxi i l’habilitat d’escoltar; i tenen menys problemes de dislèxia. Cantar o fer música és molt beneficiós per a ells.
Ima Sanchís, entrevista a Stefan Koelsch, “La música pot variar profundament el cervell”, La Vanguardia 17-08-2011.
Curriculum bàsic
Què cal decidir incorporar (...) en aquest curriculum bàsic [durant l’educació obligatòria]? En primer lloc l’ensenyament de les competències lingüístiques, tant de les llengües oficials com d’un o dos idiomes estrangers. Aquest ensenyament hauria de prioritzar els elements comunicatius del llenguatge i garantir un domini expressiu i comprensiu ple. Aquest seria el primer pilar de la proposta curricular. El segon perseguiria competències de l’àmbit del descobriment –i no pas del simple coneixement- tant de l’entorn social (la comunitat local, nacional i internacional amb relació a la geografia, la història, la cultura, l’art) com de l’entorn natural (l’espai, l’energia, la matèria i la vida). El tercer pilar el constituiria la comprensió i el domini dels algoritmes matemàtics útils en l’actualitat, així com les estratègies necessàries per a un raonament lògic i abstracte adequat que permeti pensar i resoldre problemes. I el quart seria ensenyar a viure i conviure, amb valors forts que fonamentin un projecte de vida sòlid. I ja està, res més i res menys.
Algú podria trobar-hi a faltar la música, l’educació física, la tecnologia, les competències digitals, l’educació per a la ciutadania, etcètera. Però totes aquestes ‘disciplines’ es podrien treballar en forma d’activitats que desenvolupin aspectes concrets dels quatre pilars curriculars descrits. No cal un horari, una assignatura, un departament específics per a cada una d’aquestes ‘matèries’. No. Simplement el currículum ha de comportar necessàriament simplificar també l’organització escolar. Altrament, no modificarem res substancial.
Enric Roca Casas, Una cultura comuna bàsica, La Vanguardia 18-08-2011.
