Amics i amistat es barregen amb altres conceptes (companys, amor ...) i es difumina el què vol dir amic i amistat, els seus components o característiques. Són termes molt emprats en la literatura i les relacions humanes, però no en contractes o judicis. Per això no precisen d’una definició formal.
He recollit algunes de les descripcions que m’han semblat més precises d’aquest article i m’ha semblat enriquidor destacar alguns dels motius de la ruptura d’amistats descrits a l’article.
Amic (s. XIII) 1 Unit per l’amistat amb algú, que sent amistat envers algú. 2 1Que té afecció per algú o per alguna cosa. 2 Partidari d’algú o d’alguna cosa. 3 Dit de la persona que afavoreix algú o alguna cosa. 3 Amant. 4 Que mostra afecció, no hostil; favorable, propici. Amistat (s. XIV) 1 Lligam afectuós entre dues persones, afecció d’una persona envers una altra enfora dels lligams de sang i de l’amor sexual. 2 Bona intel·ligència, bones relacions (entre pobles, corporacions, etc.). 3 Persona amb qui ho té amistat. Afecció (s. XIV) 1 Modificació o alteració produïda en una cosa per una altra. 2 1 Inclinació, amor, afecte, envers algú. 2 Afició. 3 PAT Alteració morbosa d’algun element o funció de l’organisme humà, malaltia. 4 PSIC Terme general que implica un estat afectiu. 5 PSIC Moviment de la sensibilitat que consisteix pròpiament en un canvi d’estat (plaer, dolor, emoció), més que no pas en una tendència. |
Font: Gran diccionari de la llengua catalana, diccionaris de l’Enciclopèdia, 1998.
Amigo, -a 1 Se aplica en relación con una persona, a otra que tiene con ella trato de afecto y confianza recíprocos. 2 Amistoso. 3 Se aplica también a las cosas materiales que constituyen una compañía grata y apacible. 4 Aficionado. · Adicto o partidario. Amistad 1 Relación entre amigos. 2 Persona con quien se tiene amistad. · (pl) Amigos, relaciones. · (pl) Amigos influyentes de quienes se pueden conseguir favores. Afecto 1 En sentido amplio, sentimiento o pasión. Cualquier estado de ánimo que consiste en alegrarse o entristecerse, amar u odiar. 2 En sentido restringido y en lebguaje corriente, sentimiento intermedio entre la simpatía y el cariño, por el cual el que lo experimenta desea la comunicación con la persona que es objeto de él y se alegra de lo que es bueno para ella, pero sin apasionamiento o inquietud. |
Font: Diccionario de uso del espanyol, Edición abreviada por la Editorial Gredos
